Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, September 8, 2009

Pensaments diversos. Apologia dels errors. Defensa de l'inesperat.

.




Com menys esperes, més trobes.
Com menys forma atorgues a allò que esperes; millor rebràs la forma d'allò que trobes.

Els errors acostumen a ser la llavor d'una nova vida; ens permeten viure i gaudir situacions no previstes, que potser mai no hauríem triat; ens regala la possibilitat de descobrir indrets de l'espai, del temps, de l'atzar... que mai no hauríem trepitjat si l'error no hagués esdevingut. Sense l'error hauríem restat al lloc de sempre, a la forma de sempre, a les vivències de sempre.

L'error és el motor de la creativitat. La mutació, per exemple, no deixa de ser un error en la transmissió del codi genètic, i sense la mutació no existiria l'evolució de les espècies.

L'error estètic pot ser la descoberta d'una forma nova i espectacular a la qual mai no hauríem arribat sense l'error.

..

3 comments:

Helena Arumi said...

Sempre tan lúcid, esprement la part bona de les coses, allò que ens permet avançar endavant. Allò que gairebé mai no veiem fins que algú ens ho recorda en una reflexió per a no oblidar.

Gràcies per capgirar-nos la mirada.

Xema said...

Cal tenir uns ulls ben nets per poder mirar l'error amb indulgència, amb obertura. Si l'error és en una persona, d'això se'n diu amor?
Josep Maria Balbastre

Jeremias Soler said...

Com en tot, amic Josep Maria, hi ha d'haver un límit. Un metge que s'equivoca i talla la cama bona del pacient en lloc de la dolenta, ha comès un error que li serà molt difícil d'assumir; amb tot, tant ell com el pacient tindran l'oportunitat de viure unes situacions que bo i ser dures els permetran percebre una part de la realitat que no haurien conegut sense aquest error; aquest fet, però, no fa que l'error sigui positiu ni que estigui justificat. D'una violació en pot néixer un premi nóbel de la pau. La violació és un error dels més greus que existeixen; tot i així, el nen que en pot néixer no serà mai un error. Del mal més absolut en pot sortir el bé més immens, igual com dels fems en neixen flors.

Tampoc és el mateix l'error involuntari, que l'error que la persona tria per decisió pròpia, per comoditat, crueltat o mediocritat. Són conceptes diferents. L'error, com a estat escollit, és una malaltia; jo penso que sempre curable.
Moltes gràcies pel comentari.

Gràcies Helena Arumi, també, pels afalacs!