Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, November 3, 2011

Llac de la Bolosa. Lac des Bouillouses.

                    Hi ha un aire clar; la llum travessa nítida els amplis espais de la muntanya. Arran d'aigua, els senyals de les ments humanes que han estimat el paisatge. Cada esperit, una escultura que vol transcendir. El bosc és com una mena de jardí de pedra noble i molsa de vellut. Branques guarnides de festa, atapeïdes d'agulles de luxe, espesses, d'un verd ampolla; i el tronc amb matisos roigs. I els caps dels arbres, al capdamunt, contrasten el verd amb el blau esbandit del dia. La imatge del verd i el blau la duem tots gravada als gens, i, en descobrir-la, ens truca al cor; els prou amics de la natura senten el truc i ja no reposen fins que es perden pels espais salvatges del planeta; com més salvatges més desitjats. 
La boira baixa, i besa la terra i l'aigua, i es desfà amb la força abrusadora del sol en filagarses de cotofluix de sucre.                                                              






3 comments:

Ventafocs said...

Només llegint les teves paraules ja no saps la gola que m'ha fet anar-hi, imagina't si hi afegim les imatges!

Maurici Capdet Mateu said...

Una bonica excursió, aquesta, que justament vaig fer per segon cop aquest estiu passat (del primer fa molts anys).

La muntanya, per sort, no té pàtria, i és bonica allà on sigui.

Au, vagi bé!

anna said...

-extraordinari , qui ho ha visitat amb aquestes fotos reviu l'experiència. Molt i molt recomenable.