Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, January 16, 2012

Credencials políticament correctes.

Escolto aquest diàleg:

-Opino que els assassins han d'estar tots morts.
-Llavors, ets com un d'ells.
-Pregunta-li què en pensa al pare d'algun assassinat
-No està en condicions d'opinar; el dolor i l'instint de venjança no li ho permeten.
-Quan algú et mati un fill ho entendràs.
-Si algú em matés un fill, seria incapaç d'entendre res.
-Allunya't de mi, no m'interesses, ets un desgraciat.

L'ombra de Camus em persegueix. La radicalitat de l'amor absolut i universal fa que qui el proclami es converteixi en un proscrit. La societat dels Homo sapiens obliga a odiar els assassins, els dictadors, els feixistes, els corruptes, els terroristes... Odiar els culpables es converteix en la carta de presentació social, en la tarja identitària dels qui volen ser tinguts en compte. Els qui es neguen a odiar ningú, sigui assassí o assassinat, bo o dolent, innocent o culpable... són persones que no interessen, que molesten, que incomoden, que ofenen... Hi ha qui diu que la seva opinió és menyspreable.

Desitjar la mort o l'infern a un assassí ens converteix en allò que més odiem d'ell.
.
.


2 comments:

ninona said...

Coincideixo amb tu que "Desitjar la mort o l'infern a un assassí ens converteix en allò que més odiem d'ell..", una altra cosa és quan t'afecta de manera directa (fills, germans, amics, ..), és difícil no ser visceral en els teus sentiments i és gairebé disculpable l'odi i la necessitat de revenja.

Ara bé, entre no odiar i oblidar, entre no odiar i perdonar, entre no odiar i reescriure la història, hi ha un món. I en dies com ahir sap greu, i indigna, totes aquestes lloances per algú amb un tarannà demostrat que no és el que molts li planyen.

Jeremias Soler said...

Oi tant! No odiar no vol dir pas la impunitat. Es pot estimar algú que és tancat a la presó, i precisament perquè l'estimes necessites que arribi a ser conscient del dolor causat.
El càstig dels genocides és anar al cel, perquè al cel estimaran, i aquest amor que sentiran els farà molt mal, perquè els farà plenament conscients del dolor causat i de les vides destruïdes. Estimar les desferres humanes tipus Gadaffi o Bin Landen vol dir estimar que siguin closes, que siguin jutjades, i evitar que tinguin l'oportumitat de reincidir. De cap manera estic parlant de prescindir dels sistemes jurídics que protegeixen els pobles i els individus, sinó senzillament de no odiar, i encara més, d'estimar qualsevol persona independentment dels seus actes. Odiar els seus actes, si cal, però no a la persona, per no fer-nos com ella, i perquè la persona que assassina, o que ordena una execució, es fa més mal a ella mateixa que a aquells a qui fa mal.