Missatge als teòlegs.

Que es la teologia? L'estudi de Déu. L'estudi dels fets i de les realitats relacionades amb Déu. ¿Pot, per tant, la teologia ser independent d'una creença religiosa determinada? ¿Té, la teologia, alguna mena de rigor si depèn d'un conjunt de creences determinades? Sens dubte, tindrà rigor per tothom qui comparteixi la fe de la qual determinada teologia es deriva.

La teologia em mereix tots els respectes, igual com em mereixen tots els respectes les diverses creences en la mesura en què aquestes respecten la dignitat humana. El gran problema de la teologia és la supèrbia d'alguns teòlegs, la majoria dels quals (no tots) pateixen d'una profunda ignorància científica. ¿Com es pot pretendre comprendre déu si no es comprèn prou la natura, que és la seva obra?

De déu només en coneixem la natura, la seva bellesa, les lleis que la regeixen, l'ésser humà i la resta d'animals que formem part d'aquesta natura. Fins i tot la pregària, i la comunicació amb déu, brollen d'aquesta natura en la qual déu, cas que existeixi, ens ha posat i de la qual formem part; som natura. La comunicació amb déu no se salta les lleis naturals; perquè en tot el que som i ens envolta, no hi ha altres lleis. Si déu és aquí, i em penso que hi és, és a la natura.

L'orgull desmesurat d'alguns teòlegs, catedràtics, eminències respectades i lloades... els pot portar a cometre l'error de menysprear la comprensió profunda de la natura que atorga el mètode científic, el qual cada dia ens explica una mica millor el funcionament de la ment, el misteri de la llibertat humana, la influència de la genètica en la presa de decisions, l'atzar de la quàntica, la visió antropocèntrica i deformada de l'Homo sapiens... No es pot deslligar l'estudi de déu del coneixement profund de la natura si és que no es vol caure en una elucubració fantàstica i mitològica profundament deslligada de la realitat. Els estudis teològics haurien d'incloure assignatures de matemàtiques, de física, de biologia, de geologia, de neurologia... El mateix es podria dir de la filosofia en general.

Aprofito per convidar qualsevol teòleg que llegeixi aquest blog a comentar-me els escrits. No cal que estiguem d'acord. Una de les meves dèries és respectar profundament els qui no pensen com jo. Desitjo aprendre tot allò que pugui d'aquells que veuen la realitat d'una manera diferent a com jo la veig. Dels qui pensen com jo, no puc aprendre gairebé res; els que estan en desacord amb mi, en canvi, em poden obrir la ment, o com a mínim obligar-me a revisar els plantejaments, i això és una benedicció. No sóc fàcil de convèncer, però sóc fidel a la veritat, no pas a les idees. Puc canviar sense cap problema d'idees si algú em convenç que no són certes, o que tenen algun error. Una de les limitacions de qualsevol fe és que proclama la fidelitat a unes idees per damunt de la fidelitat a la veritat. Sigui com sigui, sóc un aprenent de tot, i tinc intenció de continuar sent un aprenent de tot.

.

.