Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, March 1, 2010

Estigueu contents!

.


Estigueu contents. Que els vostres fills estiguin contents. Que les persones que estimeu estiguin contentes. No hi ha cap negoci més important que aquest. No hi ha cap projecte més ambiciós. No hi ha cap acte a l'agenda més important. Ni que us hàgiu de morir. Ni que no tingueu gaires diners. Ni que no hàgiu assolit aquella seguretat que sempre somniàveu. No us amoïneu; us podran matar, però mai no us podran fer fora de l'univers. No hi ha espai fora de l'univers (o dels universos). No teniu un lloc al no res. Estigueu contents. Conviviu amb els vostres; no els aparqueu; gaudiu d'ells. No deixeu els fills a casa dels avis per a viure millor; creixen molt de pressa, i no necessiten els vostres diners, us necessiten a vosaltres; necessiten que estigueu contents i que els feu contents. No canvieu el temps d'estar amb els vostres fills per cap altra causa humana o divina. No us creieu cap doctrina que situï alguna cosa per damunt de l'alegria dels vostres fills i de la vostra alegria. De tots és sabut que un fill et canvia la vida; que tenir un fill et permet comprendre alguns aspectes de l'existència que són impossibles de transmetre amb el llenguatge. És curiós que els capellans (que en teoria es dediquen a donar lliçons sobre l'existència) tinguin la gran mancança de no tenir un fill, amb la qual cosa mai no comprendran alguns aspectes de l'existència essencials, que els qui tenim fills sí que hem arribat a comprendre, i que no som capaços de transmetre amb el llenguatge, perquè són aspectes que només es poden viure; incomunicables i intransferibles.
Estigueu contents, feu que estiguin contents els qui us envolten, perquè tot gira al voltant d'això. Ni dogmes, ni doctrines, ni ritus, ni místiques, ni normes, ni protocols, ni honors, ni èxits, ni ambicions... Estigueu contents i feu que estiguin contents els qui us envolten.
.

3 comments:

Clidice said...

ja tens tota la raó ja :) fer una gran felicitat sumant totes les petites felicitats diàries. Allò dolent ja ve per si sol, si et troba ben proveït de felicitat sempre serà més fàcil entormar-ho :)

Alberich said...

Un discurs brillant i emotiu, farcit del goig de viure i un cant optimista de la pervivència humana.
Salut.

Helena Arumi said...

Sí, és molt important estimar-los molt. Jo, penso que ser bona mare o pare és difícil. Sovint no puc expressar el que sento, en un moment quotidià concret, en un somriure abans de marxar a l'escola.
I ara tinc por, volíem enviar a l'Aina l'any vinent a estudiar a un internat a Anglaterra, la veuríem cada mes. Ella s'hi veu amb cor, li agrada estudiar i és disciplinada i autoexigent com el seu pare.
Jo, no sé si seré capaç de separar-me'n. I em sento malament per si penso més amb mi o en ella.
Disculpa, és que al llegir tot això, he pensat que no hauria d'anar lluny de nosaltres.