No hi ha res a fer. I em sap molt de greu perquè les conseqüències les patiran els meus fills, els meus néts i els meus besnéts. Caminem cap a una catarsi. I no és cap exageració. No estic fent ciència ficció ni falses prediccions pseudocientífiques. Els nombres canten. Les actituds ho diuen ben clar. No hi ha hagut cap cop de timó per part dels governs més responsables a l'hora de prendre decisions valentes per a reduir les emissions de CO2, ni molt menys per a reduir la producció de béns. El sistema econòmic necessita un creixement constant per no entrar en crisi. El creixement econòmic constant no podrà ser, perquè no hi ha prou recursos a la Terra i perquè els residus del procés productiu alteraran la nostra bombolla vital. Aquestes dues últimes frases, contradictòries entre sí, ens condueixen sense possibilitat de solució a la catàstrofe. No té solució. No ens en sortirem. I no ens en sortirem perquè no ens en volem sortir. Els senyors que van amb tern i que es diuen polítics són uns analfabets des del punt de vista científic. Les carreres de dret, d'econòmiques, de polítiques... que han cursat no els ajuden a comprendre la mecànica determinista de les xifres que ens condueixen a l'hecatombe. Són mestres de l'ambició que han arribat on són perquè tenen un bon feix de cinisme, de capacitat combativa, i d'egolatria dins d'ells mateixos. La política és una selva on manen els més forts, els qui tenen menys escrúpols, els qui saben mentir millor, i els qui valoren més la importància de manar i de decidir “ells” per damunt dels altres. El planeta no els importa gaire i les explicacions científiques no les entenen (bo i que mai no ho diran). Donaran la raó a qui s'acosti més als seus interessos; seran fins i tot capaços de pagar a qui calgui per obtenir informes que provin “científicament” allò que a ells els convé per a poder continuar amb la màquina destructiva que els enriqueix i els fa sentir triomfadors. Estem escollint una classe dirigent que no hi veu; o que allò que veu és més el que porten a dins que el que hi ha. La majoria de científics (els intel·ligents) s'allunyen de la tasca política perquè detesten la violència freda dels protocols i els combats dialèctics dels que llueixen un tern fosc i un somriure fals. Hi ha uns rars especímens polítics de formació científica, que si no es dediquen a la ciència per alguna raó és, i que sovint acaben servint els interessos dels partits per damunt dels interessos del planeta.
Caminem sense que puguem fer-hi res cap a una catàstrofe econòmica i ecològica que no ens extingirà, però que ens farà patir molt i molt. I no hi ha res a fer.
Caminem sense que puguem fer-hi res cap a una catàstrofe econòmica i ecològica que no ens extingirà, però que ens farà patir molt i molt. I no hi ha res a fer.
.
6 comments:
que ens extingeixi o no, no ho sabem. Només cal una pedra una mica gran que volti per l'univers per extingir-nos, o sigui que sempre estem en mans alienes. Llençar la tovallola és un missatge terrible i nefast, si no lluitem per mantenir l'únic sistema capaç de mantenir-nos vius és que, en realitat, no valem la pena. Ni jo, ni tu, ni els meus, ni els teus descendents. I, evidentment, els nostres pares, els teus i els meus, són una merda.
No em sembla bé el teu missatge, ho sento.
No diguis "Ho sento". A mi m'agrada que em diguin quan un missatge no agrada. No és obligatori que agradi. És lícit no trobar-lo encertat, i a mi m'agrada que m'ho diguin.
Per tranquil·litzar-te una mica et puc dir que no llenço la tovallola, continuo lluitant i treballant; però alhora no amago el meu pessimisme relatiu. Relatiu, perquè estic convençut que la que ens espera no ens extingirà. És més, crec que en el punt més fotut de la crisi, la gent reaccionarà, encara que no s'evitarà el sofriment. Serà un nou començament amb una altra mena d'organització econòmica, unes altres normes, unes altres lleis, una nova cultura...
De llençar la tovallola res; però em temo que, bo i que no ens rendim, el combat es perdrà per k.o. De vegades, però, per arreglar les coses cal tornar-les a començar. Si el gra de blat no cau a terra i mor, la llavor no germina.
En Marcel Coderch té una presentació de Power Point que malauradament em dóna la raó.
bé, m'he mirat el pp del senyor Coderch i no diu res que no sapiguem. Evidentment que cal decréixer i que no s'està fent. Evidentment que si seguim així tot plegat només comportarà que mort, fam, misèria. I, probablement, la desaparició de la humanitat al damunt de la terra. Però mentre hi hagi un supervivent, té l'obligació d'intentar-ho. El teu missatge m'ha sonat massa a aquesta nova moda, el missatge de la qual és: el millor és no reproduïr-se i desaparèixer. Fins i tot alguns s'atreveixen a promoure suicidis massius. Debatent un dia amb un d'aquests éssers vius, no li dic persona perquè ella mateixa és anti-especista, vegana, i partidària de la desaparició de la humanitat, li ho vaig dir ben clar: "ho trobo excel·lent tot això que proposes, o sigui que ves passant, ara vinc, però no m'esperis, trigaré una mica".
Vivim temps sembrats pels il·luminats (penitenciagite!), ara ja només ens cal trobar les bruixes i cremar-les.
No... no... a reproduir-se toca! ¡Déu me'n guard de defendre l'autoextinció!
Folleu folleu que el món s'acaba!
Feu l'amor i no la guerra!
¡A tenir molts fills (mentre es puguin mantenir) que calen cervells que pensin!
El meu missatge és conseqüència del meu intent de ser sincer, d'expressar sincerament el que penso. Però res d'autoextingir-nos, ni de no lluitar.
I em temo que el Power Point d'en Coderch hi ha gent que no se'l sap, o que no el vol conèixer, o que no l'entén, o que l'entén però arronsa les espatlles i posa ulls de llàstima mentre continua fent funcionar la gran maquinària de la industria amb creixement exponencial. El problema no són els il·luminats, el problema són els que malgrat la llum de la ciència no hi volen veure.
encara bo! :) jo sóc dels illuminati que crec que la solució és a les nostres mans, i que els missatges apocal·líptics només serveixen per fer generacions de persones sense cap interès pels seus congèneres. Allò de: "per què? si no s'hi pot fer res?". Cada vegada que algú em blasma la política perquè els polítics "són corruptes" jo me'n ric d'ell a la cara, perquè si tan dolents són i tan malament ho fan, que estem fent entre tots per acabar-ho? Ja ho sé que és picar ferro fred, però com diu la Mafalda: "un mosquit no pot parar un tren, però pot omplir de butllofes el maquinista". :D
Beneïda il·luminació, la teva, i que et duri molts anys!
Jo també crec que s'han de buscar solucions.
Apocalíptic seria un missatge que profetitzés l'extinció de l'espècie; no és el cas del meu missatge.
Amb aquest post em limito a expressar una convicció que molts tenen i que no diuen; però no pretenc agradar tothom, és lícit considerar poc oportú que jo hagi escrit el que penso. La meva idea és que sempre un ha de dir el que pensa, encara que alguns ho considerin errat, fatalista o el que sigui.
Post a Comment