Al llarg dels últims dies, i en els dies que vindran, no he pogut, ni podré, actualitzar el blog amb la fluïdesa que m'agrada, i que és conseqüència de l'espontaneïtat del pensament, que treballa millor quan no tinc un volum tan dens de preocupacions professionals al cap.
No és tant un problema de temps, com de preocupacions.
Quan tinc deures al cap (deures urgents, deures pendents, deures que m'exigeixen atenció) el meu cap sembla que no té interès a pensar en cap altra tema. Per això el blog ara va amb el “pilot automàtic”, amb la inèrcia dels temes preparats ja fa dies, vells poemes, antics relats, reflexions ràpides sobre imatges o situacions.
Però l'època de feines feixugues passarà aviat, i la ment em tornarà a respirar tranquil·la, a punt per enregistrar qualsevol bellesa que l'envolti.
Però l'època de feines feixugues passarà aviat, i la ment em tornarà a respirar tranquil·la, a punt per enregistrar qualsevol bellesa que l'envolti.
.
No comments:
Post a Comment