Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, November 7, 2012

U. E. ? Segur?


  • Sembla que la política que Alemanya imposa a Europa ens du vers una fallida absoluta de l'economia (ens la imposa perquè vol que se li paguin els interessos del deute, prioritzant aquests interessos per damunt de la sanitat o de l'educació). 
    Aleshores si la política de la UE ens du vers la fallida... Com és que tenim tantes ganes de ser-hi ?

5 comments:

Sergi said...

Quan es parla d'Europa, parlem de tres coses diferents, que a vegades barregem: el continent, la Unió Europea i l'Euro.

Per exemple, el lema de la manifestació "Catalunya nou Estat d'Europa" es podria referir al continent o a la UE. Sembla clar que al continent no hi deixarem d'estar. A la UE, especialment si hi ha pressions i veto per part d'Espanya, podria ser que sí. L'euro, de fet, ens el podríem quedar. Hi ha països de la UE que no el fan servir (com UK) i països que no són de la UE i que sí el fan servir (com Andorra o Mònaco).

Dit això, ens convé seguir a la UE? Jo crec que sí, que malgrat tots els defectes de la UE, són els gestors espanyols els que no ho han fet bé i, en tot cas, els europeus han fet la vista grossa. Per exemple, el Banc d'Espanya no va fer bé la seva feina durant molts anys i va permetre fins i tot que entitats en fallida atorguessin jubilacions milionàries als seus directius. Ha hagut de ser Brussel·les qui recentment ha pressionat perquè els directius retornin part d'aquests diners. No ha estat tampoc Brussel·les qui ha prioritzat aeroports fantasma ni línies d'AVE sense passatgers enfront d'infraestructures bàsiques per a l'economia (port de Barcelona, corredor mediterrani,...).

Ens convé estar a l'euro? Aquí tinc més dubtes. Per a mi el problema de fons és que quan es deixen de pagar deutes a gran escala, algú s'ha d'empassar el marró i és difícil trobar una solució alhora justa i factible. Hi ha qui creu que sense l'euro, els països del sud podrien haver sortit de la crisi abans, devaluant pessetes, dracmes i lires. Aquesta solució en el fons és una manera de fer tot allò tan impopular: retallades a gran escala i pujada de preus de productes bàsics (benzina, electricitat, fins a cert punt aliments). Això sí, fet d'una manera que es noti menys.

Jo crec que Catalunya se'n podria sortir dins de l'euro (si aconseguim seguir sent una economia amb superàvit, en poc temps tindríem el deute controlat) i també fora. Però potser seria més fàcil si els canvis fossin el més suaus possible. I, per tant, els primers anys preferiria seguir a la UE i a l'euro.

Jeremias Soler said...

Quan un país no pot devaluar la moneda, ha de fer una devaluació interna, que és el que ha passat. La devaluació interna és una pèrdua de condicions dignes de treball, horaris, sous; i un augment de l'atur. És per això que preferiria una moneda pròpia encara que impliqués una pujada de preus (com a mínim combatríem l'atur). I el que és clar es que els combustibles fòssils s'han de substituir; com menys en depenguen, menys pujarien els preus en una devaluació de moneda, perquè gran part de la inflació és a causa de la pujada del preu del petroli.

Sergi said...

Jo diria que sortir de l'euro i devaluar la moneda seria admetre el fracàs d'una economia que no ha sabut ser europea i que vol seguir competint en preu i no en valor afegit. És cert que aquest fracàs ja quasi es dóna per descomptat però jo ho consideraria en tot cas una mala solució (potser menys dolenta que les altres alternatives però això costa de dir a priori).

En el fons, considero que el debat interessant en economia és "a què ens volem dedicar?" i a partir d'aquí, unes eines seran més convenients que altres.

Joan Canela said...

Intentaré dir-hi la meva de forma raonada i espero que se m’entengui. Crec que devaluar la moneda seria l'única solució. Tenir una moneda pròpia significa tenir unes polítiques monetàries pròpies. M'explicaré. Considerem el cas improbable que en el moment de fer el canvi un euro= moneda catalana (diguem-li "Moreneta") per simplificar. Així 1€:1Moreneta. Hem de tenir en compte que l'economia està oberta: comprem a l'exterior, ens compren, ens financen, etc. Això vol dir que si volem mantenir el canvi de divises 1:1, convé que la balança de pagaments es mantingui igual a com ho era abans del canvi a la Moreneta (mateix nivell d'exportacions i d'importacions de béns, serveis, capital financer i de transferències financeres). Però podrem mantenir-ho? Per punts: 1) Probablement es disminuirà el nombre d’inversions i transferències financeres ja que es generaran incerteses i un cert recel entre els inversors al ser un nou Estat desconegut en els mercats. 2) Probablement les exportacions decreixerien ja que en l’any 2011 vam exportar a España un 47% i un 53% a la resta de països. España de ben segur ens boicotejarà no comprant-nos com ho van fer amb el cava; això unit a que tenim un dèficit comercial amb els països que no són España de 15.325 milions en el mateix any, el dèficit comercial també seria més gran. Això ens porta al punt 4) Si volem suplir el dèficit hem d’aplicar una política monetària restrictiva per incentivar les exportacions (perquè els nostres productes han de tenir un preu més baix que el preu que tenen el mateix producte en el mercat exterior per incentivar la venda) i augmentar les inversions exteriors (augmentant la taxa d’interès). Per a fer això convé augmentar l’oferta monetària, això vol dir, augmentar el nombre de diners en circulació, tanmateix, devaluar la moneda. Entre altres conseqüències, repercutiria negativament en la butxaca dels ciutadans d’aquest país ja que els diners que tenen han perdut valor.
Si ens fixem en Gran Bretanya, van decidir mantenir la Lliura (crec que de forma acertada) perquè la seva moneda era forta (era i tenien perspectives de mantenir una balança de pagaments en superávit, i de fet tenen), per això una Lliura és més cara que l’Euro, perquè existeix una Demanda Monetaria superior a l’oferta.
Així doncs, jo no en soc cap expert i per això he utilitzat “probablement”. Suposo que els Professors en Economia ens ho podrien explicar molt millor, però crec que, al menys els primers anys, seria convenient mantenir l’euro perquè sinó la nostra “Moreneta” es devaluaria tenint conseqüències bastant negatives sobre l’economia. Si mantenim l’euro, les exportacions i inversions també cauran, però si més no, els euros que els ciutadans i empreses catalanes tenen a la butxaca no perdran valor.
Crec que en Sergi té raor en apuntar: “a què ens volem dedicar”. És el punt clau aquí. Convé preparar el terreny i augmentar les exportacions fóra d’Espanya abans de la Independència, convé millorar el nivell de les empreses actuals i produir productes o serveis d’alt valor afegit si no volem acabar en una Catalanistán.
Perdoneu-me pel rotllo i bé, aquesta és la meva humil opinió sobre el tema.

Jeremias Soler said...

Molt bon anàlisi, Joan Canela. I el Sergi, també.
Jo sóc una mica més optimista pel que fa a les exportacions ( i inversions) de l'endemà de la independència. Crec que sí que ens coneixen, i que el fet de pertànyer a Espanya és un fre per alguns inversors; separar-nos d'Espanya voldria dir guanyar en perspectives de seguretat; deixar de dependre d'un estat que se'n va cap al fons. Catalunya, d'alguna manera, donaria una imatge de més poder econòmic i això augmentaria la confiança dels inversors.
D'altra banda, bo i defensar la moneda pròpia i la devaluació, crec que això portaria com a conseqüència negativa un augment del deute (em penso i si no em corregiu); pel fet que els crèdits, les hipoteques, que ara es tenen, són en euros; i em penso que malgrat el canvi de moneda, els deutes continuarien essent en la moneda en la que es van contractar, per tant, si 1 euro l'endemà de la independència val 200 lires catalanes, dos dies després pot valer 230 lires catalanes, amb la qual cosa caldran més lires catalanes per a pagar la hipoteca.
Però tot i així, això ajudaria les exportacions; i no és incompatible amb tota la estratègia de millorar el producte en qualitat i tipologia. Tot té els seus inconvenients i els seus avantatges.