Imatge de la wikipedia
El
camí de la pau és aquell que prioritza el benestar de les persones
per damunt dels diners.
No
hi ha millor imatge institucional i personal que la imatge que
ofereix aquell que prioritza les persones al preu que sigui i siguin
quines siguin les conseqüències.
El
millor que podem deixar als nostres fills no és la imatge marmòria
d'algú poderós i perfecte, sinó el testimoni d'haver prioritzat
les persones, la seva salut, la seva seguretat, la seva vida, la seva
dignitat, la seva esperança...
El
camí de la pau és l'entorn ideal per a l'educació. Eduquem quan
aconseguim que els alumnes respectin allò que no és seu, amb la
mateixa cura, o fins i tot amb més cura, que quan fan servir allò
que és seu. Si l'únic que aconseguim amb l'educació és que els
alumnes es preocupin només del que els afecta directament, d'allò
en el qual són part interessada, no haurem aconseguit res essencial,
no haurem educat. Estarem actuant com les colònies de termites . No
podem ser professors termiters ensinistradors de nens i nenes
termites. Hem d'encomanar el respecte i l'amor al benestar aliè, no
pas per a buscar el premi o l'afalac, sinó pel gust de millorar la
vida de les persones. I encara menys, no hem de reduir la raó del
bon comportament a l'intent d'evitar el càstig o la sanció; hem
d'aconseguir alliberar l'alumne de la por al càstig, i enamorar-lo
de la idea de transformar el món en un lloc més agradable i més natural per a tothom; començant per l'entorn més proper.
Si
al capdavall, la raó última del bon comportament dels alumnes és la
por als càstigs, o una mena d'hàbit adquirit a força de la
repetició de la mateixa acció una bonior de vegades, ens trobarem
amb l'evidència que els alumnes no hauran crescut; i la imatge
d'excel·lència que pugui assolir el nostre sistema educatiu, o la
nostra gestió, a causa d'un comportament ensinistrat, no serà res
més que lluor balmada, màrqueting buit i fals, que disfressarà
d'humanitat una estructura de termites disciplinades i virtuoses. No cal que eduquem l'interès per allò que només afecta a un mateix,
perquè, per si mateix, ja brolla sense esforç, engegat per les pulsions
d'origen ancestral que apareixen com a fenotips psicològics
deslligats per la nostra informació genètica en connivència amb
l'entorn i les experiències. El que sí que cal “extraure”,
“educar”, és el valor que ens fa humans i que exigeix l'esforç
de tots; dels educadors, dels pares, dels alumnes... per a créixer i donar fruit: l'empatia.
No comments:
Post a Comment