Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, September 11, 2013

Imatges de la Via Catalana. Tram 337, Sant Cugat de Ses Garrigues. (BLOG 22 de la Cadena de Blogs per la independència)


Quatre-cents quilòmetres de festa. Un milió i mig de persones de totes les edats i característiques demanant que el poble de Catalunya no estigui sotmès a Espanya, que no sigui esclau d'Espanya. Corrues de cotxes amb senyeres i somriures, primer sota la pluja, després dessota el sol i el cel blau.
A Sant Cugat de Ses Garrigues, ballava el drac, i la gallina màgica repartia somriures; vinyes i parracs de mel i maragda, fulles d'or al captard, les mans llaçades i un somni que no s'aturarà. Serem lliures per damunt dels feixistes, que no tenen dignitat ni el més mínim amor per la llibertat i el dret a ser de les persones i dels pobles. Felicitats a tots!

Aquest blog ha estat enllaçat per la Loreto Giralt, i us envia amb goig al blog de la Maria

 Cuatrocientos kilómetros de fiesta. Un millón y medio de personas de todas las edades y características pidiendo que el pueblo de Cataluña no esté sometido a España, que no sea esclavo de España. Hileras de coches con banderas y sonrisas; primero bajo la lluvia, después debajo del sol y del cielo azul.
En Sant Cugat de Ses Garrigues, bailaba el dragón, y la gallina mágica repartía sonrisas; viñas y jirones de miel y esmeralda, hojas de oro al anochecer, las manos lazadas y un sueño que no se detendrá. Seremos libres por encima de los fascistas, que no tienen dignidad ni el más mínimo amor por la libertad y el derecho a ser de las personas y de los pueblos.
Felicidades a todos!













3 comments:

maria said...

Em sembla que tots els trams estaven plens a vessar. Un petit pas cap a la història.

Sergi said...

Hi ha un moment en el que li dones la mà a la persona de la dreta i també a la de l'esquerra i de sobte te n'adones que estàs enllaçat a milers de catalans. Que li estàs donant la mà a en Lluís Llach, al Quim Monzó i també al Jeremias Soler.

I pots pensar que milers de catalans van de la mà amb un projecte comú i que aquesta és una força moral que no tenen els enemics de les urnes.

Jeremias Soler said...

Certament, un pas cap a la història; i això que diu el Sergi jo ho vaig pensar en el moment en què estava agafat als del meu costat. Curiosament, vaig pensar que estava connectat amb el Lluis Llach i amb centenars de milers de persones al mateix temps; i em pensava que sentiria alguna mena d'electricitat, però la sensació física no va ser excessivament diferent a d'altres vegades que he agafat les mans a altra gent; la sensació espiritual, evidentment, va ser infinitament millor.