Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, August 7, 2011

Júzcar, el poble Barrufet. Júzcar, el pueblo pitufo. Júzcar, the smurf village. Júzcar, le village schtroumpf.

A la vida, l'humor és necessari; i també aquell punt d'estoïcisme que ens mou a relativitzar els esdeveniments o, encara millor, a mirar-los la seva façana bona. Júzcar, un poble blanquíssim de la Serrania de Ronda, va decidir pintar tots els seus edificis de blau per tal de ser escollit (per la productora de la última pel·lícula sobre barrufets) com a poble barrufet mundial.
És perfectament comprensible que rere aquesta iniciativa hi hagi un intent de promocionar el poble i d'obtenir recursos; no és criticable. De fet, si no hagués estat per aquest detall pintoresc, el passat vint-i-tres de juliol, no ens hi hauríem atansat; perquè a la Serrania de Ronda (terra de bandolers) de pobles blancs n'hi ha molts, i tots molt i molt bells.
De Júzcar puc dir que em va impressionar el seu entorn natural: quilòmetres i quilòmetres al seu voltant de natura verge, de muntanyes boscoses i espesses, que criden el cor a caminar i a perdre's per racons salvatges, que fan intuir una fauna i una flora exuberants.
Pel que fa a l'urbanisme, el blau xoca; i hi ha carrers tan i tan blaus que fa l'efecte que ets a dins d'algun d'aquells mars, que hi havia abans i que no estaven contaminats, fent de submarinista; els rostres agafen aquell besllum atzur, color mestre del nostre planeta, poc habitual a qualsevol poble, i encara menys a la regió dels pobles blancs. Als nens, i és el més important, els va agradar força. 











2 comments:

Violant d'Atarca said...

A mi m'agrada molt el color blau, sobretot els blaucels en les seves diferents tonalitats i intensitats. M'estaria bé ser una barrufeta, m'hi sentiria còmoda. Es un color que m'aporta tranquil·litat, calma, serenor... Suposo que és per això que em reconforta tant anar a contemplar el mar o estirar-me a la gespa guaitant cap a l'infinit.
De fet, vesteixo sovint de blau.
No he anat mai a Xauen, però crec, per les fotografies que n'he vist,que podria ser un poblat de barrufets natural...

Myriam Mahiques said...

Hola Jeremías, recuerdo haber entrado en este blog, hace mucho tiempo ya, y haberte comentado, seguramente algún post de arqueología. Pero no entiendo tu comentario en mi blog, por favor, escribime a mi email, que ves en mi perfil, y explicame un poco más, yo no veo los enlaces. Si fuera alguna foto, por ejemplo, yo dejo enlaces o menciono de donde la bajo y en eso soy cuidadosa. Gracias por pasar,
Myriam