Nosaltres pintem els sostres de les catedrals, dels palaus i dels museus, i emplenem les ciutats de torres il·luminades, a cops sense necessitat. Tu ens pintes el cel nocturn estelat, que ens assenyala camins a l'infinit i ens porta ecos de consciències possibles i llunyanes.
Nosaltres construïm matalassos de làtex, d'escuma, i d'una bonior de materials sintètics que malden per convertir-se en necessitats. Tu ens regales la comoditat oculta i la frescor de la sorra de la platja a la nit
Nosaltres freturem amuntegar riqueses. Tu fas ploure a cada estació, i fas créixer l'herba dels prats a cada jorn, i podreixes la que pretenem guardar.
Nosaltres construïm rellotges per a capturar el temps. Tu ens regales el temps perquè siguem lliures.
Nosaltres inventem fronteres. Tu ens regales un paisatge únic, divers, bell i espontani sense línies separadores de les persones; una terra que ens ha originat, que ens sosté en la vida i que és més poderosa que nosaltres.
Nosaltres encimentem la natura, la transformem en plàstic i llosa, en torratxa i quitrà, en carrer i aparador, en passeig marítim i guingueta, i ens pensem que així la fem més humana. Tu vas propiciar la natura tal com és; i la natura tal com és ens va fer humans i ens sosté en la vida.
Nosaltres enrajolem el cap de les platges, sepultem les dunes, o les encerclem amb cordes i passarel·les de fusta, per a tranquil·litzar consciències o decorar programes polítics; esborrem l'empremta mil·lenària del paisatge, esculpit pel vent i les onades. Tu vas fer les dunes, com sines, per a perpetuar el cicle de la sorra i de la vida i deixar-hi imprès e l teu segell d'artista.
Nosaltres pintem les banderes, decidim els grups segons la ideologia, els lobbies, les classes... inventem els enemics i definim fins al detall els oponents. Tu ens fas a tots humans, i ens fas nens... fins que un dia créixem i ho espatllem tot.
Nosaltres confeccionem vestits daurats, llampants, elitistes, uniformitzadors... Tu ens regales la pell nua; el més bell esclat de llum dessota el sol.
Nosaltres demonitzem els pits de les dones, els ocultem amb rauxa i malparlem de les qui els porten descoberts. Tu els vas fer bells com els turons del Sàhara sota del Sol, misteriosos com la vida que brolla de la terra, enlluernants com les aigües transparents d'una cala, maternals com l'amor amb què ens embolcalles. Tu els vas convertir en far, en metàfora del teu amor, en aliment de la vida, en llenguatge de l'estimació... Nosaltres els hem etiquetat amb l'estigma del pecat i de l'escàndol.
Nosaltres t'inventem ensucrat, carrincló i sovint justicier. Tu et mostres lliure, despreocupat, rebel, brutal, artista, misteriós, i per damunt de tot amorós...
Tu has ordenat la lentitud de la tarda, la dolçor de la migdiada, el silenci de la sobretaula que alenteix el dia i que ens regala el gust de retrobar-nos amb nosaltres mateixos i de no fer res. Nosaltres hem venut els minuts a preu pactat i amb IVA inclòs, per a poder ser útils a la maquinària productiva que teixeix els vestits amb els que et disfressem i et falsegem.
Nosaltres dubtem de nosaltres. Tu hi confies.
.
.
No comments:
Post a Comment