Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, October 17, 2009

Llista de falses necessitats

.


Aquest estiu se'm va acudir començar una llista de realitats que no són necessàries a la meva vida. No vull dir que no puguin aparèixer en alguns moments, però no pas pel fet de ser necessàries, sinó perquè sí, perquè en aquell moment hi són. El problema apareixeria si jo les convertits en necessitats. Val a dir que aquesta llista només serveix per a mi; cadascú ha de fer-se la seva. I també haig d'afegir, que de mica en mica la vaig ampliant; no és una llista tancada.
La imatge és una de les presons del castell de Peñíscola; ve a ser el símbol del que passa quan tenim massa necessitats. Com va dir Gandhi, tot allò que ens sobra, ens encadena.


Necessitats que per a mi no ho són:


1.- La televisió.

2.- Els components del mòbil.

3.- Les bosses de plàstic.

4.- Els pijames a l'estiu.

5.- El banyador.

6.- Les dietes per aprimar-se per raons purament estètiques.

7.- Els tanatoris.

8.- Els enterraments.

9.- Les mascotes.

10.- Els zoològics.

11.- Els jocs electrònics.

12.- Anar a sopar a un restaurant cada cap de setmana.

13.- Sortir tots els divendres i dissabtes al vespre.

14.- Anar a dormir tard els divendres i dissabtes al vespre.

15.- L'abundància de roba, sabates, etc.

16.- Igualar les possessions o conquestes dels altres.

17.- Les sabates i els mitjons a casa a l'estiu.

18.- El reconeixement dels altres, la fama.

19.- Que els demés estiguin d'acord amb nosaltres.

20.- Dir sempre que sí.

21.- Viatjar.

22.- El bidet.

23.- La companyia.

24.- Evitar la solitud.

25.- Guanyar.

26.- Impressionar.

27.- Seduir.

28.- Tenir la sexualitat 100% sadollada.

29.- La gastronomia.
.

5 comments:

Clidice said...

a mi també em sobre els pijames a l'hivern :P però per la resta, gairebé gairebé :D

Águeda Almudena said...

i si no el soterres, què fas amb el mort? ñam ñam? El que no s'hauria de fer es celebrar-ho (al rotllo de l'esglesia em referixc, clar)
Un salut!

Jeremias Soler said...

Ja ja ja... molt bona Almudena!
El que em refereixo que jo no necessito, quan parlo dels enterraments, és el reguitzell de frases tòpiques, de formes macabres, el nínxol, els cementiris, els mateixos mots de sempre. Prefereixo donar tot allò que es pugui donar a la medicina, i la resta a la ciència, i si la ciència no ho vol, als taurons o als lleons, que és la millor manera de reciclar la matèria orgànica. Potser sona fort, però de debò que crec que seria el millor homenatge al viu que se'n va.

Helena Arumi said...

A mi també em sobren coses, i puc viure sense elles. Potser n'hi ha una de molt important que no en puc prescindir: necessito cada dia una estona de solitud severa, per poder pensar, perquè la meva vida no sigui només una inèrcia del temps, encara que en el fons ho sigui. De vegades no tinc aquest temps per pensar i crec que es dolent per a mi com a individu i em desequilibra en d'altres àmbits de la meva vida.
La llista, és cert que es pot anar augmentant i és molt personal.
A mi em sobren els compromisos socials que no et venen de gust, el tema de complaure als altres perquè no visc sola, formo part d'una família, si visqués sola, imagino que seria diferent a nivell de claudicar per coses absurdes, però no es pot tenir tot.
Tampoc voldria una vida sense infants.
Molt interessant!

Empar said...

M’ha fet molta gràcia lo del bidet, quan vam comprar el pis on vivim una de les coses que vam fer va ser treure els bidets del bany: no hi ha res millor que una bona dutxa! La teva llista m’agrada i em fa pensar en Sòcrates (ara no estic segura si va ser ell qui ho va dir, qui sap, ha passat tant de temps...) quan anava pels mercats amb els seus deixebles –Quantes coses hi ha que no necessito!

És un alliberament anar afegint ítems a aquesta llista, o fer cada vegada més minsa la llista de la compra, sempre tan feixuga.
De les mascotes nosaltres no ens hem pogut “deslliurar”, de fet tenim dos pericos, una parella (són animals molt sociables i necessitem companyia) són preciosos, la mascota ideal, no et lliguen tant com altres animals i el Roger està encantat, els deixem lliures per la casa, una estona, i tornen a la gàbia solets, i entre ells tenen una relació preciosa, sempre estan junts, i s’estimen. El Roger, ens va dir l’altre dia, mentre esmorzàvem, que no s’imaginava la seva vida sense els pericos, bé amb altres paraules...