Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, October 2, 2009

Ardipithecus ramidus. Impressionant troballa analitzada aquests dies per la revista Science.

.



La prestigiosa revista “Science” publica aquests dies un ampli recull d'articles que parlen dels recents descobriments de restes de “Ardipithecus ramidus”, un hominid que va viure a Àfrica fa 4,4 milions d'anys. La importància d'aquest hominid rau en el fet que és l'espècie més propera cronològicament i filogenèticament al punt de separació entre ximpanzés i humans.

Dit d'una altra manera, els ximpanzés, els goriles i els Homo sàpiens, descendim d'una mateixa espècie. D'aquesta línia evolutiva (com si d'un arbre geneaològic es tractés), primer se'n van separar els goriles, i fa uns sis milions d'anys els ximpanzés. Doncs bé, l'Ardipithecus ramidus va viure fa 4,4 milions d'anys, és a dir en un punt molt proper als seus (nostres) avantpassats de fa 6 milions d'anys (que són comuns a totes tres espècies). Aquesta proximitat ens aporta moltes dades de com devien ser aquests avantpassats comuns, i sorprèn verificar que en alguns aspectes s'assemblen més a nosaltres que als ximpanzés o als goriles, fet que voldria dir que els ximpanzés i els goriles s'han modificat molt al llarg de la seva evolució des que van abandonar la línia de la qual els Homo sàpiens descendim.

L'Ardipithecus ramidus mesurava 1,2 metres d'alçada i pesava uns 50 quilograms; compartia el costum dels avantpassats comuns de pujar als arbres amb les quatre extremitats, però baixava a terra i quan ho feia caminava dret, tal com ho fem nosaltres. Tenia les mans molt hàbils per a manipular objectes. Era un ésser poc agressiu, amb el cervell no gaire gros. Hi havia poca diferència de grandària entre els mascles i les femelles; tenia una cara petita i era poc agressiu socialment; se sap per l'absència d'un ollal gros i afilat que tenen els simis (ximpanzés i goriles) més agressius. Segurament els conflictes entre els mascles eren menys habituals. Alguns científics han desenvolupat la hipòtesi del fet que les femelles van aconseguir ocultar els dies d'ovulació (per alguna mutació o adaptació genètica), aconseguint que les relacions sexuals no es limitessin als períodes de zel, sinó que (igual com en els Homo sàpiens) l'activitat sexual s'estengués a la totalitat dels dies de la vida. D'altra banda és possible que els mascles, amb el temps, perdessin la capacitat olfactiva de detectar l'ovulació, i en conseqüència els comportaments de col·laboració entre mascles van anar substituïnt progressivament les lluites per l'aparellament, que tindrien més sentit si el període de relacions sexuals fos més curt i més dificultós.

Les femelles van deixar de triar els mascles més forts per a reproduir-se i van passar a escollir els més generosos (els que els proporcionaven més aliments). Els ximpanzés mascles, actualment, només van a buscar menjar per les femelles quan aquestes estan en el període d'ovulació.

I ara jo podria fer com els de l'anunci i dir: “Ya lo sabia!”, donat que la hipòtesi del canvi d'elecció de les femelles la vaig predicant fa anys, podeu llegir el meu relat


“Quan la passió va substituir la violència”


Però de fet aquest relat només és un símil, i no deixa de ser una hipòtesi, tot i que a mi se'm presenta com una evidència.


Aquest Ardipithecus ramidus és un milió d'anys més antic que la “Lucy”, l'Australopithecus afarensis que va poblar Àfrica i que fins ara era el primer homínid conegut (pròpiament com a homínid, és a dir capaç de baixar dels arbres i caminar dret). Amb la qual cosa, la història dels homínids va un milió d'anys més enrere.
L'Ardipithecus ramidus té una barreja de detalls primitius que comparteixen els seus (nostres) avantpassats, i detalls derivats que comparteix només amb homínids posteriors.
“Quan el mires des del cap fins a la punta dels peus, veus una criatura mosàic que no és ximpanzé ni és humana. És Ardipithecus”, ha dit Tim White de la Universitat de Berkeley.
L'antiguitat de l'Ardipithecus ha estat determinada a partir de les cendres de les laves on s'han trobat les restes. Aquestes restes s'han trobat només a 60 quilòmetres del lloc on al 1974 es van trobar les restes de Lucy (l'Australopithecus afarensis del qual abans he escrit).

A la imatge de dalt, podeu veure la situació de l'Ardipithecus ramidus, de l'Australopitecus afarensis, de l'Homo sàpiens, dels ximpanzés i dels goriles, en el que podria ser un esquema molt simplificat de l'arbre geneaològic de la línia dels homínids.

.


.

No comments: