Avui us presento una excursió que vàrem fer a l'agost.
Partírem de "Beraun", un barri de la població d'Errenteria, a la província de Guipúscoa. Un cantó tranquil d'Errenteria, ocupat per famílies que majoritàriament varen arribar a aquestes terres a la dècada dels setanta, a la recerca d'una vida millor, com sempre hem fet tots els pobles quan ens ha calgut sobreviure.
Beraun és un barri que es troba a uns cent metres per damunt del nivell del Cantàbric, que s'albira enllà de la Badia de Passaia, en un entrant capriciós de la costa, aprofitat fa unes quantes dècades pel Port industrial de Passaia.
A l'altra banda del port, una de les centrals tèrmiques més contaminants de tot l'estat espanyol. Curiosament, en aquestes terres, hi ha hagut un munt de protestes per una incineradora de deixalles que fa temps que ja haurien d'haver tret, i en canvi no n'hi ha hagut tantes per aquesta tèrmica que és de debò, i greument, perjudicial per la salut humana.
Baixant del turó de Beraun, ens trobem amb el nucli antic d'Errenteria. El turó de Jaizkibel al damunt, i a l'altra banda el Cantàbric.
Passat el port, i ja més a prop de mar obert, arribem a Passai Donibane (Passatges de Sant Joan); una de les poblacions més belles i tradicionals d'aquesta comarca.
A Passai Donibane, les façanes dels habitatges conserven el gust tradicional d'Euskalherria, la fusta, els colors, la ikurrinya, les tavernes, els pescadors, els nens jugant als carrers, les esglésies...
Mirem un moment enrere per contemplar el poble i les barques dels pescadors. Més enllà el port de Passaia.
A l'últim, arribem al Cantàbric brau; avui, però, està tranquil. A la dreta, el penya-segat s'enfila fins a Jaizkibel; a l'esquerra, el massís arriba fins a Donóstia.
Tornem enrere, pel camí que voreja l'entrada de la Badia. Observem les construccions antigues carregades d'història.
El verd mai no abandona aquest paisatge, malgrat que la mar s'enfili sovint muntanya amunt.
Tornem a trobar-nos Passai Donibane. Uns infants es llencen a l'aigua des de la paret del port.
Passa, veloç, una "trainera", entrenant per una propera competició, segurament plena d'intensitat.
El Sol declina. Sens dubte és una gran passejada que no trobareu pas als tríptics de les agències de viatges..
4 comments:
tens raó, una magnífica excursió :)
Hola, Jeremias!
És molt bonica la ria de Pasaia i el poble de Pasai Donibane. Allà hi ha la drassana-museu Ontziola, de l'associació Albaola, dedicada a la construcció de rèpliques d'embarcacions tradicionals basques. Si us agrada la mar i els vaixells antics, és una visita molt interessant.
És una pena, però, la runa que es veu en primer pla, a la segona fotografia, espatllant completament la vista de la ria de Pasaia. Em temo que això només passa aquí. He fet molts quilòmetres per carreteres de França, Italia i Angleterra i em penso que en lloc he vist tanta brutícia i deixadesa en el paisatge com aquí. Una llàstima!
Per cert, és la Platja Fonda o de Waikiki de Tarragona, la que surt a la capçalera del bloc?
Salutacions des de Premià de Mar!
Hola Joan!
Magnífic el teu blog, un dels meus preferits! I la zona de Passaia preciosa. A Passai Donibane, hi ha també la casa de Víctor Hugo (una d'elles), cada any per Sant Joan, la gent del poble es disfressa i representen l'arribada de Víctor Hugo per mar, acompanyada dels personatges i d'escenes de "Els Miserables" per tot el nucli del poble.
I sí, la imatge principal del blog és la Waikiki. Quan hi vaig a l'estiu, sempre em fa l'efecte que m'he capbussat dins del meu blog una estona; un espai íntim de llibertat.
Salutacions!
Gràcies, Jeremias.
Waikiki és una de les platges més boniques de Tarragona. Jo soc de Tarragona, precisament, i m'hi havia anat a banyar força. És un miracle que aquest bocí de costa que va des de la Platja Llarga fins a la Mora s'hagi conservat pràcticament verge.
Gaudim-ne mentre puguem!
A reveure!
Post a Comment