Voldria ser goteta que surt d'un tub, i una altra goteta, i una altra. Reg per degoteig, en diuen; amb el temps suficient perquè la terra aprofiti la totalitat de l'aigua. Les circumstàncies m'obliguen, però, a ser reg per inundació; a cops, reg per aspersió: un programa massa llarg, massa poques hores lectives per a un programa tan ampli, massa alumnes per grup, massa adoració a les estadístiques a les xifres i als resultats de grup.
L'educació és un acte individual, una conquesta de cada individu, un èxit o un fracàs de cada individu. Calen solucions individuals, tan individuals com sigui possible. Cal aprendre sense pressa, assolint més hàbits i competències, que no pas informació; la informació, amb unes bones competències, es podrà assolir fàcilment després de la maduració. No dic que la informació no sigui necessària (només faltaria), el que dic és que les competències i els hàbits són més importants; i que les informacions han de ser essencials i anar al moll de la qüestió, obrint-li, a l'alumne, la porta de la recerca.
Cal perdre la por a suspendre; no hem de buscar unes qualificacions que per si mateixes siguin una finalitat per damunt de l'aprenentatge. Primer, l'aprenentatge; després, les bones qualificacions. I per a aconseguir l'aprenentatge, els professors sovint hem de suspendre els alumnes; i ho hem de fer sense por, perquè només així afirmem la manca d'una competència i la necessitat d'assolir-la. La popularitat que aquest suspens pugui portar-nos com a professors o com a centre educatiu és una qüestió absolutament secundària. Hem d'evitar, de totes totes, que el màrketing empresarial domini l'esperit dels centres educatius; l'èxit dels centres, pel que fa a matriculacions, no té cap importància; el que realment és important és que els individus que hi assisteixen puguin aprendre.
Cal perdre la por a suspendre; no hem de buscar unes qualificacions que per si mateixes siguin una finalitat per damunt de l'aprenentatge. Primer, l'aprenentatge; després, les bones qualificacions. I per a aconseguir l'aprenentatge, els professors sovint hem de suspendre els alumnes; i ho hem de fer sense por, perquè només així afirmem la manca d'una competència i la necessitat d'assolir-la. La popularitat que aquest suspens pugui portar-nos com a professors o com a centre educatiu és una qüestió absolutament secundària. Hem d'evitar, de totes totes, que el màrketing empresarial domini l'esperit dels centres educatius; l'èxit dels centres, pel que fa a matriculacions, no té cap importància; el que realment és important és que els individus que hi assisteixen puguin aprendre.
.
2 comments:
Jo diria que l'aprenentatge és un acte individual, però l'educació és un fet col·lectiu, és una cosa que passa en contacte amb els altres. Aprenem amb els altres i dels altres. La resta de reflexions que fas potser també responen a l'esperit dels centres privats, no ho sé. En tot cas és un debat interessant, i on els mestres ens hem d'espavilar molt més encara i pensar-hi, però de forma més aprofundida.
És cert, l'educació és un fet col·lectiu, i per això és necessari anar a l'escola; mai s'arribarà a una educació virtual des de casa, perquè mancaria l'educació social, en el grup d'iguals; però tal com dius, l'aprenentatge és un fet de cada persona: hem après si acabem tenint un circuit neuronal nou que abans no teníem i que ens permet desenvolupar unes capacitats noves; i l'adquisició d'aquest nou circuit és una conquesta de cada individu, encara que el grup hi hagi ajudat. Per això és un error valorar els fracassos o els èxits de l'aprenentatge en funció de si un grup té un 60 o un 80% d'aprovats. L'estadística ens pot tranquil·litzar falsament, o ens pot preocupar erròniament. Cal lluitar contra el fracàs de cada individu, no pas contra el fracàs d'un grup. Perquè els boscos no deixen de ser arbres, i si el bosc està malalt, cal curar un arbre darrere un altre.
I de l'altre que parlàvem, malauradament, l'esperit empresarial de les escoles privades està arribant al sector públic: universitats, instituts, etc.
Post a Comment