Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, March 8, 2012

Ho sento... som micos.

Hi ha un lleu TM (transtorn mental) benigne, que afecta gairebé la totalitat dels individus de l'especie Homo sapiens. Aquest TM consisteix en no “copsar” que l'espècie Homo sapiens és una espècie més de primats, una espècie més de simis, amb les seves peculiaritats com a espècie. El TM fa que en una primera visió, sense reflexió, i fins i tot en una segona i tercera visió, l'individu humà es vegi a si mateix com un ésser “no animal”, i acabi, així, fent una diferenciació entre “els animals i nosaltres”.
Sovint, els membres d'aquesta espècie expressen frases com "els animals són així..." o "són d'aquesta altra manera..." o "actuen per instint..." o... I realment es creuen aquesta diferenciació. Contemplen les peculiaritats humanes com a trets que certifiquen la “no animalitat” de l'espècie.
I el dogma de la “no animalitat” no es qüestiona, en la majoria dels casos, ni es coneix, perquè l'evidencia provocada pel TM sembla assegurar que no som animals, que no som monos. Però és una evidència que neix d'una percepció deformada pel TM.

Som una espècie més, amb la peculiaritat de la intel·ligència tecnològica i un grau potser més elevat d'autoconsciència i de capacitat de reflexió. Però aquestes característiques no deixen de ser peculiaritats que per a nosaltres són signe de superioritat (potser perquè són nostres?).

La contemplació des de fora de l'individu Homo sapiens, de les seves coordinacions hereditàries (pulsions), dels “tics” de les seves societats, de la seva tendència a la violència, al domini, a la destrucció, a l'expansió, al càlcul del poder... La contemplació de les seves característiques físiques, els dits, les extremitats, el pèl, la manera cíclica i simiesca de riure, la influència de l'inconscient damunt dels pensaments aparentment racionals... fan evident que som només una espècie més; això sí, amb les nostres peculiaritats intel·lectuals. El primer pas per al progrés és ser objectivament conscients del que som.
.
. 

7 comments:

taga said...

Mes que una especie... jo diria que som una "antiespecie"
La majoria de les especies, evolucionen per ser millors i més ben adaptades al medi...tal com ja va descobrir Darwin en un moment de colocon.
Els humans en canvi, estem eliminant aquest poder evolutiu. La nostra "intel·ligència", que se suposa que ens havia de servir per donar-nos una clara avantatge evolutiva sobre la resta d'espècies, resulta que esta actuant en contra nostre... com si d'un virus es tractes, ens esta fent inventar coses... ens esta fent creure que som "essers escollits", que no pertanyem a la resta dels elements de la natura i que per tant que en podem prescindir...

Clidice said...

Potser el que ens cal és començar a estudiar-nos mitjançant l'etologia dels primats, no? ;)

Francesca said...

Ho som, ho som...

Carme Rosanas said...

I aquest TM vols dir que té cura? Sembla una pandèmia que s'estén cada cop més...

Silvia said...

jaja quin post tan bo. Però no hi ha cura per aquest TM: mai podrem veure que la serenitat de la tortuga marina o el vol en picat del trencalòs són meravelles superiors a qualsevol tecnologia. Jere: tens un blog molt bo. Molt. Escolta, hi ha un concurs de poemes a RC sobre "Llibertat". Participa, sisplau: faràs pujar la mitjana de qualitat. Vaaaa. Petons.

S

Nuesa Literària said...

Gràcies a tots pels comentaris!
Gràcies, Silvia, pels afalacs. M'agradaria poder participar al concurs de poesia de RC, però no puc perquè en aquests moments no sóc soci de l'associació. Ho vaig ser al principi, fins i tot vaig col·laborar en el procés de fundació de l'associació, però ara per ara el ritme trepidant professional que em veig empès a dur i la necessitat de viure la literatura de manera més íntima m'han fet allunyar-me de qualsevol cosa que s'assembli a associacions, agrupacions, fundacions, col·lectius, aplecs... M'agradaria participar-hi, però no en sóc capaç. Deu ser un TM també ;-)

Silvia said...

Bé, se't troba en falta. Entenc molt be el què dius: segueixes el teu personal camí literari. A veure si ens trobem en alguna, o moltes, cruïlles, tot anar fent. Una abraçada.