El castell de Montesquiu s'alça majestuós des del mateix segle XII en què fou construït; s'envolta de jardins elegants i força cuidats, d'obagues de cedres i xiprers gegantins, de solitud estranya. D'allà parteix un camí que s'enfila pel bosc fins a un prat gemat i immens des d'on es divisen les restes del Castell de Besora, de l'any vuit-cents i escaig, que fou visitat pel mateix comte Guifré el Pilós, i que es troba en un indret que, de tan solitari, té els camins de bosc tancats per la vegetació que creix sense que cap viatger la trepitgi.
Des de les alçades, i mirant al nord, tenim, a la dreta, el Montseny llunyà i bromós, i a l'esquerra, la neu dels Pirineus. Tot, sota un cel blau i nítid.
Deu quilòmetres de caminada que es fan curts.
.
. 
7 comments:
Mmmm, quin verd més fresc! Jo ara també em preparo per fer una passejada. La crónica fotogràfica, el vespre...
Una excursió molt bonica i, pel que veig, ideal si vas amb nens. Me l'apunto per a un futur proper!
A reveure!
Quines fotos tan maques! Sembla que heu passat un dia fantàstic. M'apunto l'itinerari per quan tinguem un dia de lleure i volguem gaudir-lo a la natura.
que belleza esos paisajes, es increíble la hermosura y me imagino cuanto más será en vivo y en directo. Gracias por comentar en mi blog
Ostres, molt txula la ruta! Quants kms?? Molt complicada? Molta pujada?
Gràcies a tots pels comentaris!
Jordi, la ruta és de 10 km (5 d'anada i 5 de tornada) Gens complicada, a excepció del tram final que arriba a les ruïnes del castell de Besora, on el camí està molt tancat per la vegetació. Això sí, pujada gairebé tota la ruta d'anada.
Dit i fet. Avui hem anat a fer aquesta ruta. No ens ha fet tan bon dia com a vosaltres però a canvi hem viscut algunes aventures extres.
PD: Tens una família en forma, veig.
Post a Comment