Monday, May 25, 2015
Sunday, May 24, 2015
El que contorba el món aquí és poema. Primer dia de mar... Waikiki...
Saur iodat, sal,
guspireig de Sol.
I el vol
de l'escuma al pla
fons de la riba onejant.
I aquí, no fa por cap llum,
ni molesta el brum
del mar arribant i morint.
I aquí, no cal, d'amagat,
robar cap anhel.
Allò que a qualsevol lloc es sutge
aquí es fa cel.
I el que contorba el món
aquí és poema, i mel
i joc, i pau, i temps.
Primer dia de mar... Waikiki...
Friday, May 22, 2015
L'amplificació dels rumors o el vici de convertir la falsedat en fet
“(...)mentira no se borra
mentira no se olvida
mentira, la mentira
mentira cuando llega
mentira nunca se va
mentira la mentira
mentira la verdad
todo es mentira en este mundo
todo es mentira la verdad
todo es mentira yo me digo
todo es mentira ¿por qué será?(...)”
Manu Chao.
.
.
.La veritat és una realitat rara en una
xarxa que té com a vici addictiu l'amplificació dels rumors o la perversió de convertir la falsedat en fet. El poder més gran de la
xarxa, i de les xarxes, és el de crear una realitat aparent més
poderosa que la realitat de debò. Les ovelles ens creiem la realitat
aparent i construïm el nostre dia a dia seguint les directrius que
la realitat aparent marca; directrius traçades pels "popes" del món;
senyors del diner i del poder, compradors de la democràcia,
directors d'escena de la gran obra de la realitat al teatre del món. El títol de l'obra és “La societat democràtica”; una obra
de ficció, que té com a tret diferencial (respecte les altres obres) el
fet que el públic es pensa que la trama va de debò.
Encoratjant
tota aquesta gran invenció, aquesta gran comèdia, hi ha un públic
que s'ho creu tot, que aplaudeix o crítica seguint les ordres dels
pastors; pobre públic ignorant convertit en bèstia de bast que va
pasturant per les prades que els popes li manen; i fa això sense saber-ho.
Cridem quan volen, riem quan volen, caminem cap a on volen, decidim el que ells volen; i ens pensem que cridem quan volem, que riem quan volem, que caminem cap a on volem i que decidim el que volem.
El poder espantós de les xarxes és el de enterrar la realitat dins del sot del no res, substituint-la per una realitat falsa, creïble i preferible a la pròpia realitat per l'inconscient de cada individu; el drama és que si fem això, la veritat morirà per a sempre, i l'ésser humà també. I la conclusió esfereïdora és que, de tot el que llegim a la xarxa, del que acceptem com a cert, no en sabem gairebé res, res de res. Estem acostumats a considerar un fet l'existència de Cristòfol Colom tot i que mai no l'hem vist, perquè ens han educat per a no dubtar. Però el dubte no és pas la prova de la ignorància sinó l'origen del coneixement.
.
.
.
Monday, May 18, 2015
Sunday, May 17, 2015
Instants de poesia alliberadora.
Avui fa una setmana.
La màquina es posa al límit de nit i de dia, perquè només quan allò que és dit, o cantat, és dit, o cantat, morint dient-ho... només llavors és dit vivint intensament; només llavors és dit i es viscut de debò.
Perquè fer galetes badallant significa estar mort... però fer galetes capbussant-se intensament dins l'instant de creació que significa estar fent galetes... vol dir canviar el món.
Escletxes de llibertat a la dictadura dels diners, a la imposició de les formes, a la castració de la creativitat. Vivim una època de constant i esgarrifant castració de la creativitat; i després d'haver fet unes passes endavant, tot plegat en fa unes quantes enrere.
Vivim honorant els qui van morir intentant aconseguir un somni, oblidats per les vaques pasturades pel diners; diners castradors de la creativitat i anestèsics de la vida que ens podria fer lliures.
I els breus instants en què un poeta urbà ens recorda què vol dir la llibertat, la vida es torna a encendre.
Friday, May 15, 2015
Wednesday, May 13, 2015
Articles i estudis imprescindibles per a qualsevol educador.
Considero imprescindible, per a
qualsevol ensenyant i educador, estudiar i conèixer els articles
següents. Haurien de ser obligatoris per a qualsevol persona que es
forma per a educar altres persones, especialment nens i adolescents.
Així evitaríem les ignoràncies vergonyoses sobre elements
essencials del funcionament del pensament humà.
A banda d'això, cal estar atents a les
noves publicacions que van apareixent més rere més, i tenir una
actitud d'humilitat i d'aprenentatge continuat.
En concret els articles que recomano
són:
"El circuït d'una emoció"
de Ignacio Morgado.
"Cervells bonics" de David
Dobbs
"Les emocions escultores del
cervell" de Pierre Magistretti i François ansermet.
"L'estrès i la memòria" de
James McGaugh
"L'evolució de les emocions"
de David Matsumoto.
"Respostes en animals" de
Pablo Herreros
"Cara a cara amb les emocions"
de Jaime Iglesias
"Què entenem per intel·ligència"
Llorenç Guilera
"Les emocions van a l'escola"
de Linda Lantieri
"La ciència de les emocions
positives" de Carmelo Vázquez
"Resiliència: sobreviure a un
trauma"de Boris Cyrulnik
"L'efecte de les emocions sobre la
salut" de Andrea H Marqués i Esther M Sternberg.
"Meditar sana el cor" de Dr
Dean Ornish
I també els llibres:
"Gorillas in the mist" de
Dian Fossey
A més dels habituals que ja es demanen
a qualsevol carrera pedagògica.
Subscribe to:
Posts (Atom)