Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, February 25, 2010

L'enveja, la màscara, l'inconscient, l'ull benigne, l'evolució.

.

Feia temps, ara, que no parlava de l'enveja; de l'enveja com allò que realment és: un mecanisme psicològic engegat per la pròpia estructura cerebral; és a dir, per les connexions neuronals formades per influència dels gens i de l'entorn. L'enveja hi és com a conseqüència (entre d'altres factors) d'una informació genètica, d'una informació heretada. I aquesta informació hi és perquè al llarg de l'evolució ha significat un avantatge per al control de l'entorn, la supervivència i la reproducció. No vull dir pas amb això que ara mateix, amb el nivell cultural, social i científic, de l'Homo sapiens, l'enveja continuï sent un avantatge; les circumstàncies han canviat.
Avui, però, voldria incidir en un aspecte que és comú a molts mecanismes psicològics heretats: la inconsciència del fet que siguin pulsions d'origen inconscient, i la inconsciència del fet que l'enveja sigui enveja.
De vegades, l'envejós sap que ho és. La majoria de vegades, però, desenvolupa actituds agressives (de vegades reprimides) amb la convicció que està carregat de raons racionals, quan en realitat esdevé una titella del seu inconscient, que alhora és el rebost de les imatges i els conceptes mentals inconscients esperonats per les pulsions d'origen genètic. L'envejós inconscient normalment viu amb la convicció de ser superior als éssers que enveja sense saber que els enveja; i pateix en adonar-se que algun element de la realitat contradiu aquesta superioritat que ell o ella no posen en dubte.
En certa manera, tots vivim amb una falsa convicció del que som i de com som; aquest és un altre mecanisme de protecció. Necessitem estimar-nos per a sobreviure. Necessitem agradar-nos, per a estimar-nos. Per això la nostra ment ens crea una màscara, una aurèola que ens presenta davant de nosaltres mateixos molt millors del que realment som. Això ens aporta molts beneficis, però també presenta certs inconvenients; entre d'altres, el fet de ignorar fins a quin punt l'inconscient ens dirigeix i ens domina.
Si voleu fer un petit experiment per a veure una mica del que parlo: graveu la vostra veu, i escolteu-vos. Què sentiu? És la veu que sentiu habitualment quan parleu? Oi que no? ¿Quina us agrada més...? ¿...la real, la que queda enregistrada, o la que vosaltres us sentiu?
Heu de pensar que aquest experiment només afecta a la veu, al timbre; però que aquesta variació entre la realitat i la subjectivitat afecta a tots els àmbits de la persona.
Sigui com sigui, però, encara que siguem pitjor del que ens pensem, encara que ens inventem una falsa realitat del que som, la nostra dignitat i el nostre valor com a persones són infinits.
.
.
P.D. La fotografia és de l'ull d'un camell de Lanzarote.
.

Wednesday, February 24, 2010

Premis literaris en català. Animeu-vos tots, que n'hi ha molts!

.



Fa pocs dies em queixava de les poques convocatòries de Premis que havien sortit aquest any. Doncs bé, haig de rectificar; l'apartat de cultura del web de la Generalitat dedicat a les convocatòries dels premis literaris ens ofereix en aquest moment un ampli ventall de possibilitats pels qui tenim l'hàbit d'escriure.
Algú pot pensar que és poc intel·ligent per la meva part demanar participació als Premis Literaris Catalans, pel fet que, si la meva petició és escoltada, tindré més competència. Però el cas és que per a mi el premi més gran, a banda de l'obra acabada, és veure com la cultura catalana creix, i com la gent agafa el costum de crear i de fer servir la llengua de manera acurada i literària.
És per això que tot seguit us poso una petita mostra dels premis literaris als quals us podeu presentar des d'ara fins a finals de maig. Si voleu conèixer en detall les característiques de les bases, haureu d'anar al famós web de premis.

Però per a fer-vos una idea ràpida dels terminis de presentació de treballs, i de la longitud que demanen, us ofereixo aquest tastet.
En falten alguns. Us poso tots aquells als quals encara no m'hi he presentat aquest any i que estan dins de les meves previsions (si més no, alguns d'ells estan dins les meves previsions). Són gairebé tots de prosa, excepte quan especifico que és un premi de poesia. Tingueu en compte que n'aniran sortint més.
.
Confio trobar-vos al lliurament de premis!

Microrelats el basar de Montcada, relats de 2000 caràcters i teniu temps fins al 28 febrer.

Jocs florals de Barcelona, de poesia, fins 14 de març, demanen la grandària d'un llibre (i accepten que fins a un 10% de l'obra estigui ja editada)

Premi Elsa Garcia (Papiol), fins a 15 fulls, i temps fins al 19 de març.

Alcarràs de 12 a 50 fulls (per les dues cares) fins al 19 de març

Ateneu Domingo Fins, fins al 26 de març, entre 12 i 22 fulls.

Montserrat Roig (Martorelles) fins a 50 fulls fins al 27 de març ( es valora que la temàtica tingui a veure amb la dona)

A Vallromanes, de poesia, a partir de 150 versos

Joan Casanelles , fins al 3 d'abril, dues pàgines. I si us presenteu a poesia màxim 40 versos.

El Grau Miró, de 5 a 10 linies fins al 11 abril

Narrativa del Raval fins a 4 fulls, fins al 15 d'abril, i si us presenteu a poesia màxim 3 fulls.

Francesc Candel, 10 fulls i fins al 16 d'abril

Taradell de poesia, màxim 200 versos, fins al 17 d'abril

El de Sitges, de 8 fulls, ha de tractar sobre el mar, fins al 18 d'abril.

La Selva del Camp, de 20 a 40 pàgines , fins al 19 abril, i si us presenteu a l'apartat de poesia, a partir de 10 poemes.

El de Riudellots de la Selva, fins a 10 fulls, i fins al 23 abril.

Els Premis Maig, uns 4 fulls, i fins al 23 abril

Sant Gregori (Girona), fins al 23 d'abril, de 5 a 25 fulls

Juan Marc Cencillo, de 75 a 110 fulls i fins al 30 d'abril

Felipe Ramis de Vila-Joiosa, fins al 10 de maig, i 8 fulls

La Vall d'Albaida, de narrativa erótica, mínim 50 fulls, i fins al 14 maig.

Miquel Arimany, fins al 31 de maig, de 10 fulls (Osona)

Isern Llorenç, de 60 fulls, fins al 31 agost

Santa Perpètua, fins al 13 de setembre, fins a 5 fulls , i és un homenatge Vicenç Andrés Estellés.

.
P.D. La fotografia és de Lanzarote, d'una cova. Mireu com es reflecteix la claror de la realitat dins la foscor de la cova; així ha de ser la literatura; amb un lleuger tremolor a la superfície provocat pel vent dels volcans; un vent escalfat per la terra i esverat per la mar.
.

Sunday, February 21, 2010

Finalista a Olot

.












Deliciosa tarda de poesia a Olot, a on he tingut el gust de ser finalista del "Certamen de Poesia Breu de l'Esplai d'Olot" que s'ha celebrat aquest any. El nivell ha estat altíssim, i els catorze poemes finalistes formem part d'un folletó commemoratiu.
Si voleu llegir el meu escrit (és un homenatge a la muntanya de Sant Llorenç del Munt):




ENLLÀ DEL MAS

Enllà del mas, on la boira cau, ran del dit gegant,
el bosc se'n va, torrentera amunt, vers el roc rogent;
el vent enterc percudeix la faç vetusta del munt;
gotes d'argent als clivells dels brancs suaus dels pinars,
a frec del sol que apunta clarors de foc i d'infern.
Efluvis d'anys, per parets de sang i escletxes de llum,
i el brum del tro, quan la pluja riu i bateja el pur
jardí gemat sota el núvol gris de vida i de fum.

Enllà del mas, terbolins de temps, plorat i silent;
instants gravats d'innocència anyil a la pell dels troncs;
els roncs d'un drac, la cançó d'un elf, el conte d'un nan;
el plor d'un mort, el petó d'un rei, el lament d'un déu.
La neu i el broix, l'esquellot del ruc, la molsa i el bruc;
camí pendent del monjo ancestral vers el cim del sant.
La font del tap, el roure cremat pel martell del cel;
un talp i un gos, un senglar fugint, un conill confós.

Enllà del mas, la cadència pren l'instant que no fuig,
al puig i al clot, a l'avenc profund, al torrent obscur;
un joc i un jaç una nit d'estiu sota l'astre mut;
retorna el lent bagatge del dolç paradís perdut.
.
.

Saturday, February 20, 2010

Solsona i el Port del Compte.

Per damunt de Solsona hi ha unes muntanyes que a l'horabaixa es van vestint de gala. El Port del Compte, el bosc fosc de pins negres, la neu i el vent.

Veníem, però, d'un intens partit de futbol.
Que visquin els pre-benjamins!

I d'un àpat tradicional al Cap del Pla.
Us recomano que us hi atanseu.


Sempre hi ha temps per la diversió



La nit s'acosta a les muntanyes. El blanc de la neu es tinta de blau i rosat.
La temperatura davalla sense contemplacions. El bosc s'adorm.


.
.

Thursday, February 18, 2010

La pastanaga.

.

Són les dotze i se m’altera el ritme cardíac com un tren de vapor en marxa. L’estómac em fa ruc ruc. La temperatura em puja fins a fer-me tremolar. El cervell em diu vés, imbècil, vés, que ja hi deu ser.
Hi vaig. Surto a la terrassa. M’enfilo fins a treure els ulls per damunt de la paret. La descobreixo nua, bocaterrosa, sublim.
S’alça. S’embolica la tovallola com una faldilla i desapareix dins del pis. A sobre, truquen; i haig de fer filigranes de saltimbanqui per a baixar de la paret sense trencar-me coll i barres.
Obro la porta. Déu meu no m’ho crec. La veig aguantant-se la tovallola per damunt dels pits i demanant-me una pastanaga que el dermatòleg li ha receptat. Corro cap a la nevera, trec les pastanagues del calaix de les verdures, i salten per aquí i per allà. Torno corrents a la porta. Li n’ofereixo quatre. Em diu que amb una ja fa. Somriu. Envermelleix. Em pica l’ullet. Fa gràcies amb la veu vellutada. Li miro les cuixes.
Quan tanco la porta, em maleeixo de la poca congruència entre el meu desig i el fet de no haver-la convidat a entrar. Escolto uns gemecs, i uns uis, i uns ais, i uns riures que acaben amb pessics sonors de plaer desbocat. Surto al pati. M’enfilo a la paret i la veig pastanaga fora pastanaga a dintre... Qui fos pastanaga! Sona un xiscle agre, i un desesper, i un no per favor... no. La veig que alça la pastanaga amb la punta trencada. Plora. Es fica els dits. Exclama déu meu no puc.
Revelo el meu amagatall, oferint-li el meu ajut. Alça aquella mirada de cel i em diu que sí, si us plau, que l’ajudi, que se li ha quedat un tros de pastanaga a dins i que si ha d’anar a urgències es morirà de vergonya.
Salto la tàpia. Li fico els dits. Plora. Sento una veu de mascle darrere meu que crida què collons és això. Ella, tremolant, diu al cornut: tresor salva’m que aquest malparit m’està violant.
Ja no recordo res més.

.

Tuesday, February 16, 2010

Desobediència dels quarks?

.

Inquietants descobriments d'un grup de científics del Laboratori Nacional de Brookhaven als Estats Units, després de fer col·lisionar partícules d'or a velocitats properes a la de la llum. Sembla que els quarks i els gluons van desobeir les lleis de la física fa uns 13700 milions d'anys, i que gràcies a això la matèria va començar a existir; i en conseqüència, "som".
.


.La gent del CERN, però, asseguren que tot això se sabrà de debò d'aquí a uns mesos, quan ells facin xocar plom contra plom.


.P.D. Heu vist que m'he colat dins del tunel del CERN?
..

Monday, February 15, 2010

Dos dies (una infinitud d'instants presents) a Cadaqués.

.

El casino des de la platja

Vista del poble des del nord

La piscina climatitzada de l'hotel Rocamar, a fora a 2 graus, a dins 32


El carrer d'Es Call



El casino i l'església



La platja de Port Lligat




Cases de pescadors a Port Lligat


La casa de Port Lligat de Salvador Dalí


L'aigua del mar a Port Lligat


El Far del Cap de Creus enmig de la boira a 2 graus.


Braç de mar entrant fins la Cala Jugadora, vist des del Far
.
.
Hi ha espais que al llarg de la meva vida han significat renaixences, descobriments impossibles de comunicar, comunicacions amb un realitat paralel·la difícil de transmetre. Hi ha hagut moments, associats a aquests espais, en què la bellesa se m'ha manifestat vestida de llibertat, i hem viscut ella i jo, plegats, una associació estranya i íntima, amb els seus daltabaixos, però amb una fidelitat que va de la mà de l'empatia per estrets camins ran de les cales. Allò que durant hores un discurs no pot fer entendre, ho aconsegueix en un instant una imatge, una flaire, el so de les onades, el cop del vent, el foc del sol, i la sensació que per damunt de la ment i de la imaginació estreta dels humans hi ha una realitat que ens supera amb rauxa, i que ens espera. D'alguna manera aquesta realitat m'ha dit sovint que no cal que m'esperi a ser l'altra banda per gaudir-la, que el paradís té les portes obertes per qui tingui els ulls prou nets per acostar-s'hi sense por.
Tot això per dir-vos que els dies de lliure disposició, ni que sigui a dos graus de temperatura, de vegades serveixen per retrobar-se amb els espais identitaris i renovar les forces i la llum que la pròpia feblesa i el dia a dia ens roben sense pietat.
.
.
Cadaqués = art + natura + bellesa + llibertat + humanitat
.
.
..