Imatge deWinky from Oxford UK, a la Wikipèdia
Món
de papers, de segells, d'urpes marcades en blau i esbossades de
manera que semblen el disseny d'un senyor; un senyor, de vegades, és
una bèstia que fa veure que té dignitat, honorabilitat, bones
maneres, un somriure de façana que pretén revelar un fons que no és
com es mostra, i molt d'amor a la pela, a la pela llarga, a la pela
generosa, sense que ho sembli; tothom ho fa, i si no ho fa és
imbècil, acostuma a dir el senyor bèstia, o la bèstia senyor, o
l'ésser que ni ell mateix no sap de vegades si és una bèstia o un
senyor, i que quan veu euros se sent senyor, i se li allunyen els
escrúpols, l'ètica, la moral, la llei, el civisme...
Món
de papers; si tens un paper que ho diu, has estat malalt i has anat
al metge, i a la feina no et diran res, perquè veuran el paper,
segellat, marcat, signat... paper gloriós, paper veritat... la
mateixa veritat ho és si està escrita damunt d'un paper... fins que
no tens el paper ets algú que ha fet campana de la feina; quan tens
el paper, i el mostres, i no el perds perquè se t'ha quedat dins la
butxaca dels pantalons i ha anat a espetegar a la rentadora, ets el
pacient d'un metge que t'ha visitat; el paper decideix què és
veritat i què no ho és; per això són tan importants els papers;
perquè els papers decideixen què ha passat a la història, què és
mentida, què és veritat, qui és un senyor i qui és una bèstia...
o a quina bèstia hem d'anomenar senyor... Els papers, els de colors
amb xifres, que es diuen euros, decideixen també qui és un senyor,
qui té bon gust, qui marca l'elegància, qui té dignitat, i ni que
sigui una bèstia, només pels putos papers dels diners, ja és un
senyor, i tothom s'ho ha de creure, perquè si no s'ho creu és un
proscrit, un perroflautas, un iaioflautas, un hippy, un anarquista, o
un jo què sé què... La perfecta societat dels formularis, els
papers, els processos, les gestions excel·lents, els comunicats
oficials, el llenguatge fred i asèptic que menteix com una mala
bèstia: “Benvolgut”, quan ni de bon tros no ets ben volgut; “t'agrairé
que” quan et volen dir o m'ho fas o t'empapero; “atentament”
quan t'importa una merda ser atent, o “company” quan en realitat
ets un competidor, un accident, un instrument, algú que es valora
per allò que aporta i que si no ho aporta, bon vent i barca nova.
Món de mentides per amagar la profunda lluita pel poder i per la
imposició de la pròpia voluntat, la profunda enemistat i avorriment
que governa les relacions, la por, feixuga i desagradable dels de
dalt vers els de baix i dels de baix vers els de dalt, la puta por
que és pitjor que allò que es tem; i un altre cop l'adoració del
diner, la por de fer servir el diner per alguna fita que no sigui la
imatge o el bon nom. El servei a les persones només es valora si
contribueix a millorar la imatge; si no, és un esforç inútil, en
un inútil món on només es valora el que és teu, el que posseeixes
i on s'ensenya els nens a valorar la propietat personal com a valor
fonamental de la societat; ep! però sobretot que no duguin gorra.
Cansa
aquesta societat de simis que no saben que ho són; que es miren la
corbata i es pensen que ja ho tenen tot aconseguit. Proveu de posar
un tern i una corbata a un ximpanzé, parleu-li de vostè, digueu-li
“Benvolgut”, o pronuncieu mirant-lo als ulls: “t'agrairé que”, no us oblideu de dir al final: “atentament”, i de tant en tant escriviu el mot: “company”... Ja veureu com el ximpanzé us farà l'efecte que té una dignitat superior. Amb la corbata de ratlles, no us costarà
somriure-li, preguntar-li per la família, convidar-lo a una copa,
parlar-li de l'economia del món... la roba fa molt, per no dir que
ho fa tot. I el ximpanzé us tractarà bé, mentre el tingueu al
davant. Vigileu perquè si us tombeu d'esquena, es cagarà, agafarà
els excrements, i, malgrat la corbata i el tern, us llançarà la
porqueria pel cap quan estigui segur que no sabeu que és ell qui us la llança.
Davant
de tota aquesta porqueria simiesca; reivindico el respecte a la
persona; el respecte del que parlava Saint Exupery (*1) després de la
seva revel·lació a Tournus, després de convidar dos treballadors a
unes copes, o quan va descobrir que els milicians que el volien matar
sabien somriure i eren humans, o aquella vegada que ens va descriure
aquell pilot que volava sobre les boires d'una tempesta als Andes i
que no tenia betzina (*2), i que saludava una mort inevitable contemplant
la bellesa infinita de la lluna sobre el mar de boires.
Respecte
a la persona! Quan ens veuen i quan no ens veuen; respecte a la
persona. Quan allò que fem restarà dins la invisibilitat de les
accions ocultes; quan només ho sabran el temps i l'eternitat; quan
ningú no ens premiarà per les hores dedicades a estimar els nostres
alumnes sense que ningú ho noti ni se n'adoni; respecte a la
persona. Quan confiem en la paraula d'un company, i quan en tenim prou amb
la seva mirada i la seva veu franca per creure'ns que de debò ha
estat malalt sense que calgui cap miserable paper que certifiqui
res; respecte a la persona. Quan ens topem amb un nen o una nena que
ploren un dolor que no podem ni arribar a comprendre, primer de tot,
respecte a la persona. Que s'apartin els protocols, els formularis,
els registres d'entrevistes, els registres de processos, la punyetera
excel·lència que s'oblida que som de carn i que tenim un cor i que
necessitem confiar en les persones per damunt del mecanicisme de les
màquines; respecte a la persona. I quan la persona sigui respectada,
l'educació creixerà fins als estels, i ens podrem riure de qualsevol informe "pisa", o "prisa", o "risa"... perquè si aprenem que l'essència
és el respecte a la persona.... la resta vindrà ella tota sola, i
aconseguirem trepitjar amb les mans i amb el pensament el continent
desconegut de la llibertat i de la solidaritat entre els éssers
humans.
..
.
(*1) "CARTA A UN HOSTATGE"
Antonie de Saint Exupery
(*2) "VOL DE NIT"
Antoine de Saint Exupery
*
