Imatge presa a Cala d'Oques amb el permís de l'usuari
banyista que es va prestar a fer de model, i publicada
aquí també amb el seu amable consentiment.
.
.
.Amb
motiu de la retirada de l'ordenança il·legal que prohibia el
nudisme a Las Palmas de Gran Canària, el secretari executiu de la
Federació d'oci i restaurants de Canarias ha dit que li sembla bé
que es permeti estar-se nus a la platja a les persones joves i
belles, que la seva visió mai no pot ser immoral, però que el que
sí que és immoral és que vagin nues les persones velles de carns
flàccides. Voldria comentar una mica la barbaritat que ha pronunciat
aquest senyor.
Sempre
he admirat l'espontaneïtat del nen o de la nena que estimen el seu
avi malgrat que tingui la pell arrugada, malgrat que li tremolin les mans,
malgrat que potser bavegi, malgrat que tal vegada no s'entengui el que diu; el
nen o la nena troben en el seu avi i en la seva àvia les persones
més dolces i més amoroses del món; aquesta actitud rau a les
antípodes de l'actitud del secretari d'oci i de restaurants de
Canàries, que quan mira les persones veu cossos seductors o cossos
reprovables; un amant d'estar-se despullat a la platja, quan mira les
persones, veu persones i prou, estiguin nues o estiguin vestides.
Les
ordenances il·legals d'alguns ajuntaments, que pretenen tancar en
guetos la nuesa humana, com si fos contrària a la humanitat, com si
pogués ferir les persones, obeeixen consignes de grups
ultra-religiosos que s'infiltren a les regidories dels ajuntaments i
que pretenen fer passar com a cívica la moral obscurantista dels
ignorants medievals, que creien en dimonis i en pecats. La ignorància
fa que els éssers humans siguin esclaus i frena l'evolució de les
persones. Sense necessitat de cap llei reguladora, el sentit comú de
les persones ens mou a desenvolupar els nostres gustos en espais on
els convenis no escrits, o el poder immens del paisatge, fan oportú.
Tot això, sense conflictes i sense castrar la possibilitat que la societat evolucioni, en un
futur proper, vers una nuesa lliure no imposada ni prohibida arreu,
que esdevingui conseqüència espontània i social d'una llibertat i
d'una maduresa assolides amb l'educació i el civisme. Els guetos,
les multes i la repressió farien impossible aquesta evolució vers
la llibertat, i la humanitat perdria un dels seus tresors més
valuosos.
Algun
dia, la humanitat es deslliurarà per sempre de les valoracions
sexuals d'aquells que han estat educats en la repressió, i que són
els primers clients de la pornografia i de la promiscuïtat. Lluny de
lluitar efectivament contra la immoralitat, els qui ataquen la nuesa
humana allò que fan és convertir en pornografia una realitat tan bella
i tan innocent com el cos humà.
En
comptes d'esquinçar-nos les vestidures, hem de saber veure, en les
declaracions d'aquest secretari, l'oportunitat de comprendre el que
senten i pensen moltes persones que formen part d'un gruix de
població educat en unes formes repressives, tradicionalistes i
obscurantistes; probablement sense adonar-se de la pobresa humana de
les seves percepcions. Lluny de provocar enuig, aquestes
manifestacions ens han de fer entendre la distorsió mental que,
sense evidenciar-ho, pateixen moltes persones que han crescut en una
societat influïda negativament per uns costums consumistes i conservadors, esbossats amb el traç potent de les religions
primitives medievals. El coneixement d'aquests prejudicis ens situa
en la disposició més adequada per a desenvolupar estratègies
alliberadores que aportin llum a una educació tan trista i tan
esmonyonadora.
L'error
de fons del senyor secretari rau en el fet de creure que tenim
l'obligació d'agradar els altres amb el nostre físic o amb el
nostre estil; o encara pitjor, que els altres tenen l'obligació de
conformar el seu estil i el seu físic per tal d'agradar la majoria
de la població, i per tal de ser fidels als canons de l'estètica
imperant (que sovint acostumen a ser injustos i artificiosos). No ens hem d'agradar, ens hem d'acceptar i de respectar. El valor més important de les persones és
la llibertat; la nostra imatge és nostra i és a nosaltres
mateixos a qui hem d'agradar; a cadascú li ha d'agradar la seva
imatge, i ha d'abillar el seu cos segons el seu estil i la seva
llibertat. No tenim l'obligació de sotmetre la nostra estètica als
criteris uniformitzadors de la majoria. No és obligatori que ens
agradi l'estètica dels altres, només és obligatori que acceptem la
llibertat de cadascú a escollir la seva estètica i la seva
indumentària.
D'altra banda, qui s'està despullat a la platja: no hi va a exhibir-se, no hi va a ser mirat,
no hi va a mirar, hi va a gaudir dels elements, a sentir-se còmode
amb ell mateix, a abraçar-se amb el vent, amb el sol, amb l'aigua,
amb la totalitat de la pell, a deslliurar-se de qualsevol producte
manufacturat, a retrobar les sensacions ancestrals d'unió amb la
natura, a descansar de la civilització... Qui va despullat a una
platja, hi va amb el cos que té: perfecte o imperfecte, arrugat o
jove, estèticament comercial o estèticament familiar, i sempre
natural. El qui va sense roba a una platja accepta el cos que té ell
i el cos que tenen els altres no pas perquè li sembli bell al
secretari de la patronal d'oci i restaurants o als qui dicten els
discutibles criteris estètics dels mitjans de comunicació, de la
premsa del cor, o de qualsevol aristocràcia decadent; qui va a
una platja sense roba accepta els cossos siguin com siguin perquè
accepta per damunt de tot les persones propietàries d'aquests
cossos, perquè el cos que té ell i que tenen els altres és el
natural, el cos que la natura ens ha donat en el moment en què ens
trobem, sense cap intent de seduir o d'impressionar.
Per
qüestions genètiques i culturals, un feix important de la població
tanca les portes a les opinions o experiències que se surten de la
normalitat social; si les persones tinguessin la valentia de provar
allò que per vergonya, o "pel que diran", mai no han fet,
descobririen potser un planeta i una natura que són els seus
germans, una estètica que bo i no ser la de les pel·lícules de
Hollywood és l'estètica de la naturalesa de l'Homo sapiens,
l'estètica del color de la terra, de l'aram de les pells sota del
sol, de les corbes que només pot dibuixar l'obra de l'univers amb
tots els poders de la natura.
Per a un esclau del
fetitxisme, només pot ser bell allò que li posa erecte el penis. Per a un enamorat de la natura i de la nuesa, és bell tot allò que
la natura ha creat, des del tronc recaragolat d'una olivera, passant pel pit d'una noia, jove o gran, i fins arribar al
somriure sincer d'un infant; tot és bell i tot és bo.
