Miratge en una carretera. Un efecte òptic fa que sembli que hi hagi aigua. En realitat, el que veiem tampoc és així; el que veiem és una sensació generada per la ment a conseqüència d'una realitat exterior que no té forma.
Quan
estiguis disposat a dir la veritat, valora abans si el fet de dir-la
no violenta un valor superior a la veritat, que és l'amor.
(exemple
de veritat que violenta l'amor: “la teva mare és una puta”)
La
mentida no és sempre el mal. La veritat no és sempre el bé. L'odi
és sempre el mal. L'amor és sempre el bé.
(exemple
de mentida que juga a favor del bé: “Estic segur que tot et
sortirà bé”)
(exemple
de veritat que juga a favor del mal: “Et queden dues setmanes de
vida”, dit a una persona molt nerviosa que té fòbia a morir-se)
La
vida humana val sempre més que la veritat; la veritat ha d'estar al
servei de la vida humana i no a l'inrevés.
(exemple
de veritat que va en contra de la vida humana: “Senyor jutge,
aquesta és la noia que feia l'amor amb el marit de la meva filla”,
dit a un jutge islàmic en un país on les adúlteres són lapidades)
El
que fa dolenta o bona una mentida no és ella mateixa, sinó la seva
causa. El que fa dolenta o bona una veritat no és ella mateixa, sinó
la seva causa.
(mentida
bona a causa de la seva causa: “Cada dia estàs més guapa”)
(veritat
dolenta a causa de la seva causa: “El teu pare es va morir l'any
passat, oi? Doncs has de saber que em va dir que t'odiava)
Així
com la bellesa no és sempre sinònim de bondat; la veritat, tampoc.
Així
com la lletjor no és sempre sinònim de maldat; la mentida, tampoc.
Sense
tenir en compte els matisos, la veritat sempre és superior en
dignitat a la mentida, amb matisos, i depenent de les circumstàncies,
no sempre és així.
Allò
que veiem no és la realitat; n'és una icona, una representació, un
efecte. La realitat no té forma. En conseqüència, no és
esbojarrat fer una revisió crítica d'allò que veiem i de les
causes que fan que ho veiem.
La
lògica de la veritat i la mentida, del ser i del “no ser”, és
la lògica del nostre univers macroscòpic. Als àmbits de les
distàncies subatòmiques, a on governa la quàntica, la lògica de
la veritat i la mentida, del ser i del “no ser”, és diferent. La
veritat i la mentida són conceptes particulars del nostre univers
macroscòpic.
La
percepció és una mentida constant. Aprenem la realitat a partir de
la percepció de formes que no són la realitat; perquè la realitat
no té forma. La percepció és un conte de ficció que la ment ens
explica per a comprendre la realitat.
Allò
que recordem no és la realitat; la memòria deforma sempre, poc o
molt, l'evocació dels fets. En conseqüència, no és esbojarrat fer
una revisió crítica d'allò que recordem.
La
veritat és l'instant present.
La
única mentida detestable és aquella que ens converteix en enemics
de la realitat (quasi totes les mentides compleixen aquesta
condició).
La
única veritat adorable és aquella que ens fa amics de la realitat
(quasi totes les afirmacions que són veritat compleixen aquesta
condició).
Mentida
i veritat han de ser instruments al servei de l'amor.
I
malgrat tot el que he escrit, afirmo que s'ha d'intentar sempre dir
la veritat, que la veritat és gairebé sempre superior a la mentida,
i que els casos estranys abans esmentats, al nostre univers
macroscòpic, són casos particulars.
Em
declaro partidari apassionat de la veritat i de la bellesa; però
sotmeses a l'amor.
No comments:
Post a Comment