Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, February 12, 2013

Llista provisional de morts a causa dels desnonaments.



El nombre de persones que s'han matat a causa de l'angoixa que produeix perdre la casa per no poder pagar una lletra o un lloguer és molt elevat; a la premsa només n'apareixen uns quants. Molts, a més de perdre la casa, quedaven endeutats de per vida.
Es calcula que a l'any 2012 a Espanya, el nombre de morts va ser superior a cent. Al costats dels morts, hi ha els que no han arribat a matar-se, però viuen enfonsats en la depressió; famílies senceres amb infants inclosos.
La banca continua rebent injeccions milionàries.
Molts polítics continuen tenint comptes a Suïssa.

La llar simbolitza la identitat i la seguretat familiar de les persones; si ens roben la llar, ens roben la vida, la tranquil·litat, la seguretat, la intimitat, l'ànima. 
La llar està ancorada a l'ànima de les persones.

Això no ho entenen els qui no tenen més ànima que els diners.

A la societat, hi ha serps humanes, persones que davant del sofriment aliè pronuncien un "Escolti, que es legal!" "No haver-se empenyorat!" "¿Hem de pagar tots el seu mal cap?"  

El que no comprenen aquestes serps, és que existeix un factor atzarós que fa que qualsevol de nosaltres, per mala sort, per les circumstàncies, pugui trobar-se en la mateixa situació; o potser els nostres fills algun dia. El que no entenen les serps humanes és que si decideixen ser serps, seran serps també pels seus descendents.

L'HABITATGE ÉS UN DRET BÀSIC, COM HO ÉS  L'ALIMENT, LA SANITAT, L'EDUCACIÓ... CAL PROHIBIR QUE ES FACI NEGOCI AMB ELS DRETS BÀSICS...
CAL IL·LEGALITZAR ELS QUI ESPECULEN AMB ELS DRETS BÀSICS!
CAL ACABAR AMB EL TERROR LEGAL GENERAT PELS PODERS FINANCERS!

A CONTINUACIÓ, US PRESENTO UNA LLISTA D'ALGUNES DE LES PERSONES QUE NO HAN SUPORTAT L'ANGOIXA I S'HAN SUÏCIDAT, LES ÚLTIMES AVUI MATEIX:   

Parella de jubilats, 68 i 67 anys, Mallorca, 12 de febrer:


Home de 56 anys, Basauri, 12 de febrer:


Dona de 56 anys que vivia amb la seva mare, Malaga, 12 de desembre


Home de 53 anys de Granada, 26 d'octubre


Home de 59 anys, de Santesteban, 28 de novembre:


Home de 36 años, Córdoba, 8 de febrer


Home de 62 años, Palma.17 gener


Dona 62 anys, 12 de febrer, Peñafiel, Valladolid:


Home, 50 anys, 16 novembre, Córdoba


Amaia Engaña, 9 de novembre, Barakaldo, 53 anys


Jove, 23 octubre, Las Palmas

1 comment:

Anonymous said...


Si no es té cap recolzament familiar, és fàcil que les persones en un estat de desesperació absoluta se suïcidin.
I amb recolzament familiar, també costa molt haver de deixar una casa després de viure-hi 25 anys. Embolicar el mínim i deixar-ho tot perquè no t'hi cap a casa dels familiars. Agafar les fotos i plorar per tots els records que no et pots endur. La depressió és inevitable i la família queda destrossada. La gent se sent desubicada i fracassada. Havent treballat tota la vida per a no tenir res.
Lo dels bancs és vergonyós, molt més que això! Fan fora a la gent de les seves llars per quedar-se-les i mantenir-les buides! En comptes de fer que els desnonats paguin un lloguer per mantenir la casa.
És tot molt dur i costa ser optimista i no ensorrar-se. S'ha de lluitar perquè no mori més gent, perquè això, són assassinats.