Fins avui, a la història, els
compromisos
i
les
complicitats
internacionals
només han
aparegut rere
l'esperó
dels
interessos.
Les
nacions
s'han ajudat entre
elles
quan han
tingut alguna
cosa
a
guanyar.
Els
ideals
internacionals
de
cooperació,
harmonia
i
fusió
només s'han materialitzat si
darrere
del
visible
hi han reposat, amb
una
força
prou
convincent,
un
bon
feix
de
promeses
de
mercat,
de
negocis
potencials,
de
guanys
palpables.
Les
nacions,
són,
si
fa
no
fa
com
les
persones:
façana
de
dignitat
que
cobreix
un
substrat
animal
amb
aparent
bona
voluntat
però
profundament
instintiu.
Que
li
expliquin
a
França
quan
va
ser
envaïda
per
Hitler
al
1939
davant
la
diplomàcia
ofesa
d'Anglaterra
i
dels
Estats
Units,
que
van deixar que cremessin França sense intervenir-hi.
Els
japonesos
van
haver
de
bombardejar
Pearl
Harbour
perquè
l'oncle
Sam prengués consciència que calia entra a la guerra.
Encara
que
mai
no
ho
diran,
a
les
digníssimes
nacions
democràtiques
els
importa
ben
poc
el
futur
de
les
altres
nacions
si
no
tenen
una
raó prou
convincent
per
a
comprometre's
en
la
seva
ajuda;
i
aquesta
raó, fins avui, ha estat el
diner,
l'energia
o
la
supervivència.
És per això que la violència no és la solució per a cap fita. Les victòries definitives són les de la humanitat, les del respecte, les del convenciment de les persones. Cal canviar la dinàmica sanguinària de la història. Cal
dedicar
tots
els
esforços
a
convèncer
l'oponent,
apel·lant a la
seva
humanitat,
abans
que
l'oponent
no
es
converteixi
en
enemic.
Els
enemics
no
raonen;
els
oponents
encara
són
humans; o intenten ser-ho,
encara
que
pugui
no
semblar-ho.
La
humanitat
dels
oponents
és
la
societat
civil
que
pensa,
que
sent,
que
estima,
que
posseeix empatia,
que
respecta,
que
opina.
La
humanitat
de
les
nacions
(de
les
properes
i
de
les
llunyanes)
és
la
seva
gent,
les
seves
famílies.
Les
complicitats
i
compromisos
que
cal
buscar
amb
urgència
són
els de
la
consciència
de
les
persones
que
sostenen
les
nacions.
Cal
convèncer
la
gent del fet
que
ells
i
elles
han
de
ser
les
columnes
dels
governs
i
dels
estats,
sense
por
i
sense
mandra.
La
guerra
és
l'enemic
de
tothom;
del
qui
guanya
i
del
qui
perd.
Dins
del vaivé
macabre
de
l'onada
de
la
guerra,
ara
moren
les
famílies
estimades
dels
uns,
i després,
quan
l'onada
torna
enrere,
moren
les
famílies
estimades
dels
altres.
La
guerra
és
la
destrucció
de
la
humanitat,
d'una
nació
i
de
l'altra.
Les
victòries
definitives
són
les
que
s'assoleixen
en
la
pau,
amb
la
força
de
la
consciència
democràtica
i
de
la
humanitat
de
les
persones.
És
urgent de
cercar
complicitats
i
compromisos
humans
per
aconseguir
la
independència
i
la
llibertat
de
tots
els
pobles.
“Hauré
de
sentir,
temps
a
venir,
com
molts
estrangers
retrauran
a
França
alguns
ponts
que
no
han
estat
volats,
alguns
pobles
que
no
han
cremat
i
tots
els
homes
que
no
hauran
mort.
Però
és
tot
el
contrari,
exactament
el
contrari,
el
que
a
mi
m'impressiona
tant.
És
la
nostra
immensa
bona
voluntat
de
tapar-nos
els
ulls
i
les
orelles.
És
la
nostra
lluita
desesperada
contra
l'evidència.
Encara
que
res
no
pugui
servir
de
res,
fem
saltar
els
ponts,
tanmateix,
per
tal
de
jugar
aquest
joc.
Cremem
pobles
de
debò
per
jugar
el
joc.
I
és
per
jugar
el
joc
que
moren
els
nostres
homes.”
Antoine
de
Saint
Exupery.
PILOT
DE
GUERRA
