Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, December 18, 2012

El "voler" necessita la calidesa d'una presència per a retrobar la direcció genuïna de la seva identitat.


La tardor s'acaba. Les estacions són tan relativament breus com la vida humana. Tres mesos semblen llargs períodes que al capdavall passen i deixen de ser. Un instant és, i ja no és. La mateixa bellesa es canvia de vestit. Ara plou aigua, i el vent fa olor d'ozó, flaire de carrers mullats, trepitjades de dones grans que van a missa, bufada d'aire humit que arrossega fulles seques. Ara plouen fulles que entapissen Vallparadís. Tot és silenci; parlen els morts. El silenci carregat de memòria és la veu dels morts que en aquest mateix paisatge van ser tan vius com nosaltres som ara. Plou melangia de tardor al bosc de sempre; aroma de plàtan moll, de fang xop, de pedra que regalima pluja. Plou vida.
Avui he tornat a enviar una novel·la a concurs; feia temps que no passava.
L'Oriol Junqueres i el president s'han entès, i un poble es posa dempeus per reclamar el seu dret a ser consultat, a ser considerat poble i no pas un tros sense completar.
I enmig de tot, escolto la veu d'algú que diu “No és que no pugui, és que no li dóna la gana”. Però em fa l'efecte que el “voler” sovint el tenim malalt, i que ens fa el que pot. Malalt o mancat o afeblit o confús o coaccionat o mig cec. El “voler” necessita la calidesa d'una presència per a retrobar la direcció genuïna de la seva identitat. El “voler” és un òrgan feble com ho és el ronyó, el fetge, el cor... Igual com hi ha malalts del cor hi ha malalts del “voler”. Els metges del “voler” són els pares, els educadors, els qui estimen. El beuratge que atorga el do de ser lliures és l'amor. Qui és estimat, es cura el “voler”. 

No comments: