Imatges d'Hondarribia
Va bé saber que en algun racó existeix la bellesa dels contes, la pedra amarada de vida que regala el verd a la grisor del món; la reixa daurada; el pom argentí; el cedre immens que dibuixa sil·luctes fantasmagòrics en un parterre dissenyat per una harmonia eterna. Va bé adonar-nos que els poemes romàntics tenen un indret a on convertir-se en matèria; allà on es troben els fantasmes que s'entesten a continuar creient que la bellesa pot brollar de la humanitat, com de qualsevol altra fura natural. Va bé descobrir que l'elegància va de la mà de la llibertat, ben arran d'on les onades retrunyen esquitxant cossos completament nus, més bells encara que les estàtues gregues cobertes de molsa. Fa una mica de pena evidenciar la ceguesa imperant que es manifesta en una indiferència absoluta davant aquests guspireigs de bellesa infinita. Els fantasmes, els esperits, els poetes romàntics, els herois, els nus gloriosos, la humanitat eterna... resta invisible a tants que es fixen en la punta d'un iceberg de plàstic (que no és tan fred).
La
llum del sol, reflectida amb diferents colors damunt de tota aquesta
creació, ens diu que l'existència continua tenint esperança en la
humanitat, que creu en la nostra consciència, que la bellesa que
pocs perceben serà l'última paraula de tot. Enmig dels lladrucs
dels violents, dels orbs, dels buits, s'escolen aromes vencedors de
bellesa i vida, amaren els immensos espais de l'existència, i són
més poderosos que el mal i que la mort; ells perduraran quan els
lladrucs esdevindran silenci; s'esvairan com les ombres amb la llum
del Sol.
La
matèria combat per assolir la matèria; però la matèria un dia
s'esfondrarà i descobrirem que només hi ha sensacions a la
consciència, reflexos d'un ordre majestuós i ple d'amor. El botí
dels combatents dependrà del que siguin capaços de copsar.
El
triomf momentani del violent és el d'escampar la filosofia de la por
a tots els àmbits; la por dins la llei, la por dins l'educació, la
por dins la sexualitat, la por a les relacions entre les persones, la
por dins de qualsevol creença. No permeteu que ensinistrin la
llibertat com si fos un animal perillós; no permeteu que l'encadenin
a la uniformitat, a l'imperi d'un gust per damunt dels altres; no
tolereu que la bellesa continuï essent esclava i proscrita, que
continuï segrestada per una única visió de l'harmonia. No permeteu
que la llibertat es deslligui de l'amor, ni que l'amor es deslligui
de la llibertat; són el mateix.
No comments:
Post a Comment