Avui
fa 456 anys que Pomponio Algerio va ser bullit viu en una plaça
italiana per ordre del Papa Pau IV (Juan Pedro Carafa), antic frare
teatí. La causa de la seva condemnació fou que el xicot, estudiant
ell, tenia unes idees diferents a les de l'església, i la inquisició
romana se'n va assabentar. Abans de morir se li va oferir la
possibilitat de penedir-se, explicant-li que si se'n penedia
l'estrangularien abans de bullir-lo (tot un detall). Aquest fou només
un dels nombrosos crims del papa Pau IV al qui alguns encara avui dia
anomenen venerable i il·lustre. I el Papa Pau IV fou només un dels
molts jerarques religiosos que van fer servir la tortura i
l'assassinat per a imposar les idees de la religió.
La creença en
l'existència de l'infern, condemna eterna amb foc i odi sens fi,
portava als inquisidors a posar tots els mitjans, fins i tot la
condemna a mort amb foc i la tortura, per a desdir els ciutadans de
qualsevol idea que ells creien que els condemnava. Aquest és un
exemple de com les creences doctrinals dogmàtiques violentes que
confonen justícia amb monstruositat (com es la creença en
l'existència de l'infern) engendren un integrisme que en determinats
contextos deslliga una violència física contundent i macabra. La
violència en la doctrina produeix violència física i intolerància en la vida.
L'execució de Pomponio, igual com totes les execucions de
l'església, demostren que és mentida que un papa no es pugui
equivocar en temes de fe, de moral o de costums. Pomponio va morir
per ordre del Papa i per una qüestió de fe (de detalls doctrinals dins la fe, sobre temes incomprensibles pels humans i absolutament secundaris).
Si
Jesús va ordenar guardar l'espasa a un dels seus apòstols quan
aquest la va treure per evitar que el detinguessin els qui volien
matar-lo, i va afegir que els qui fan servir l'espasa acaben morin
per ella... ¿quina és la credibilitat dels que després es van
proclamar successors seus i van fer servir l'espasa, i la foguera i
l'olla... per a torturar i executar els qui no pensaven com pensava
l'església?
Si
Jesús va dir que els seus apòstols no duguessin res al sarró, més que l'essencial per a passar el dia... ¿quina és la credibilitat
dels que després es van proclamar successors seus, i han acabat
fundant bancs, invertint en fons d'inversió lliures i blanquejant
els diners de la màfia?
Si
Jesús va dir que el qui volgués ser el més gran fos el servidor de
tots, que rentés els peus de tothom i que es convertís en un nen...
¿quina és la credibilitat dels que després es van proclamar
successors seus i van acabar autoproclamant-se Prínceps de
l'Església, i Monsenyors, i Eminències... i es van vestir com els
reis, enjoiats i guarnits en pompa?
Si
Jesús va dir que a ningú anomenéssim guia, ni pare... perquè un
de sol és el nostre guia i un de sol és el nostre pare, referint-se
a Déu... ¿quina és la credibilitat dels que després es van
proclamar successors seus... i van ordenar tothom que sotmetés la
seva consciència al dictat de la normativa enquistada i mecànica
dels que s'autoproclamen guies, pares i senyors?
Si
Jesús va replicar una dona quan aquesta el va anomenar “mestre
bo”, i li va fer veure que no havia de dir això, perquè bo només
ho era Déu... ¿quina és la credibilitat dels que després es van
proclamar successors seus i van proclamar que Jesús era Déu, i van considerar que havien de ser apartats de l'església
els qui tenien una opinió diferent, als quals de vegades fins i tot
van torturar i executar?
La
credibilitat, la tenen, els qui treballen dia i nit per les persones als
barris marginals de totes les grans ciutats del món. Els qui fan arribar l'aliment a qui té gana. Els qui donen aigua a qui té set. Els qui fan
companyia els qui estan sols. Els qui cuiden els malalts sense cap
interès. Els qui continuen oferint la seva amistat als empresonats o
als condemnats. Els qui es juguen la vida sense cercar cap glòria ni
humana ni divina, perquè el que pretenen és aconseguir la dignitat
de totes les persones.
Avui la credibilitat la sostenen personatges
com Jon Sobrino, Carlos Múgica, Oscar Romero, Pere Casaldàliga,
Ignacio Ellacuría, i tants anònims que no es preocupen del que
pensa la gent, sinó de la seva dignitat i de la seva necessitat de
viure en pau. El missatge de Jesús no va ser un missatge doctrinal
sinó de tracte humà, de relació humana, d'alliberament vital. Els
qui l'han convertit en la imposició d'unes opinions doctrinals,
morals o cosmològiques, han pervertit l'objectiu de Jesús, que era
l'objectiu d'un fill d'home; el fill de l'home era fill de déu
perquè tots som fills de déu.
No
importa de quina església siguin els qui avui tenen credibilitat, ni tan
sols no importa si tenen o no tenen fe, ni com és aquesta fe; importa el grau del seu amor a l'hora de viure pels
altres. La fe és lliure i no es pot imposar ni prohibir. Els qui
prohibeixen o imposen la fe són uns miserables.
Podeu trobar informació a:
Giuseppe De Blasiis, Processo e supplizio di Pomponio de Algerio Nolano in «Archivio storico per le province napoletane», XIII, 1888
Mario Rosa, Algerio (de), Pomponio, in «Dizionario biografico degli italiani», II, Roma, Istituto dell'Enciclopedia italiana 1960
Carlo De Frede, Pomponio Algieri nella riforma religiosa del Cinquecento, Napoli, Fausto Fiorentino editore 1972
També us recomano la èrie documental "Secret files of inquisition" de Lauren Drewery (2006)
