La rauxa d'una educació piramidal el conduí allà on ell mai no hauria volgut arribar.
De dia, tern i corbata, la clenxa ben traçada, els ulls fits en els ulls del competidor, un somriure buit que travessava entranyes, reunions i dinars li engarjolaven l'ànima.
I recordava els mestres:
-Heu de ser peces que completin el trencaclosques desorganitzat d'aquest món d'ingenus.
De nit, sortia a la terrassa de l'àtic de Diagonal, contemplava la celístia i entonava les cançons de la infantesa, i li semblava percebre la mà grossa del seu avi amb aquella veu de tabac negre: "Sigues sempre lliure, Vicenç... sempre lliure"
Però tornava sempre un endemà de cadena perpètua.
I un dia li parlaren d'un negoci rodó: encimentar una platja de canyissars i dunes.
Es llegí el projecte amb la mirada glaçada. Alçà els ulls envers el seu cap que somreia burleta, i li llença el paperam al rostre. Es va desfer la corbata i desaparegué darrere un cop de porta.
Es vengué l'Audi, el pis, el xalet i la roba.
Es comprà una borda en un racó de costa lluny de tot arreu.
De dia escriu, assegut a la platja, completament nu. A voltes pinta, o treballa a l'hort, o modela gerres de terrissa.
De tard en tard es capbussa.
Al pit, hi llueix la circumferència d'ivori nacrat sobre la pell bruna, amb el símbol de la pau i de l'amor lliure, feliç d'esdevenir la peça que no encaixa al trencaclosques de la societat. I al voltant de la borda hi ha escampat llavors de ginesta; i s'adona que quan fem això els plançons i les flors sempre acaben apareixent.
De nit s'ajeu sobre un matalàs vellutat de sorra finíssima.
I li bressola el son la remor de la mar sota la celístia.
