Enmig
d'un mar de blat apareix el poble de Calvarrasa de Arriba; al voltant
del qual, la línia de l'horitzó es confon amb el groc dels camps de
l'agost. A la dreta, hi surt un camí de terra que condueix a un
indret estrany, un lloc amb una força mística difícil de
descriure, un punt geogràfic d'aquells que, per la mena de paisatge,
els prehistòrics anomenarien sagrat. Un turó de pedra roja, amb
coves inabastables, sembla un altar ofert als déus. Curiosament, al
costat, hi ha l'ermita de la Virgen de la Peña, amb la qual cosa es
podria acomplir allò que diu que on hi ha un punt sagrat de la
prehistòria, hi acaba havent un punt sagrat de la religió
contemporània. És clar que això de la prehistòria se m'ha acudit
a mi en sentir el paisatge. Però no em sorprendria si, algun dia, algú
diu que a l'interior del turó de pedra roja hi han trobat alguna
mena de signe humà ancestral.
Sota
el turó, hi han reconstruït una antiga plaça de braus romana, de
planta quadrada, de la mateixa època en què els gladiadors es
mataven per a gaudi dels senyors. I en tot aquest paisatge, ara fa
just dos-cents anys, les tropes angleses vencien a Napoleó en la
Batalla de los Arapiles, que va ser el principi de la fi de Napoleó
a la península. Com sempre passa a les guerres: milers de morts.
No comments:
Post a Comment