Sant Malaquies. Imatge de Patricia Drury a la viquipèdia.
.
.
.
Vist des de
fora, i sense mal rotllo, sembla que el Papa tingui por.
Por de què?
Hi ha moltes possibilitats. La menys creïble és la versió oficial;
la que diu que té por de no tenir forces.
Si confiés prou en els
seus segons i tercers, no li faria por no tenir forces. Si tingués un bon equip
i tot fos clar, podria ser Papa des del llit. Si els seus segons i tercers fossin persones honestes, no tindria por d'endur-se a la boca el
menjar que li porten (per dir-ho metafòricament).
En la meva opinió, el papa
podria tenir por dels documents que el seu majordom va fotocopiar i
que poden estar en mans de ves a saber qui, i que podrien comprometre
a ves a saber quantes persones de més amunt i de més avall, posant
en perill la supervivència de la mateixa Església.
El papa podria
tenir por que algú acabés amb la seva vida de manera que semblés
una mort natural; por, no tant per por a la mort, (que no crec que en
tingui) sinó por perquè aquell qui el mataria tindria organitzat el
conclau a on guanyarien els seus acòlits (s'hauria de veure si
realment el proper conclau està lliure d'aquest perill).
El papa
podria tenir por que, a causa de la fuga de documents, i d'aquí a poc, hi hagués un papa acusat, o
imputat, per a qualsevol falta fonamentada en els papers robats (de
manera falsa o veritable, tant se val).
El papa podria tenir por del
fet que la seva feblesa creixent permetés que l'Església fos governada per qualsevol dels cardenals que (segons el diari italià La Repubblica) han col·laborat en el blanqueig de
diners de la màfia, o per qualsevol dels prelats que (també segons La Repubblica) predicant una
moral sexual arcaica i estricta, es troben hipòcritament a les
saunes o a altres racons de Roma per a gaudir del que ells prohibeixen
als seus súbdits.
El Papa confia (ho vull creure així) que del
conclau, i per intervenció divina, hi sortirà un pontífex jove,
diferent, nou, que tindrà la decisió, l'astúcia i la valentia,
d'escombrar els indesitjables del poder.
L'error del Papa
(segons la meva opinió) és permetre que Tarsício Bertone sigui el
degà del col·legi cardenalici, i que, per tant, sigui el qui durà
les regnes de l'immediat conclau. Em refereixo al mateix Tarsicio Bertone a qui el
passat 20 de setembre li va ser concedit el IV Premi Internacional
Comte de Barcelona; al mateix Bertone de qui el diari italià La
Repubblica publica que no ha deixat de posar traves als intents de
fer més transparent el IOR (L'Institut de les Obres de la Religió).
Institut el qual, segons el diari La Repubblica, podria tenir vinculacions amb
la màfia, amb polítics corruptes, amb terroristes i amb fabricants
d'armes. També explica La Repubblica com en Tarsicio Bertone va
desmuntar en poc més de sis mesos la comissió de cardenals que
s'havia format per a treure a la llum tota la foscor de la gestió
econòmica de l'IOR. A banda d'això, i des de l'1 de gener, el Banc
d'Itàlia ha decidit suspendre les operacions amb els caixers del
Vaticà, perquè aquests no compleixen les exigències internacionals
contra el rentat de diners. Només per l'ombra de la sospita ja n'hi hauria prou per a fer-lo fora; el Papa hauria d'assumir aquesta responsabilitat abans de deixar el càrrec; igual com hauria d'excloure del conclau a Roger Mahony, sospitós de no haver actuat amb contundència contra sacerdots pedòfils als Estats Units; i acusat, també, d'haver-los encobert.
Sospito, igualment, que el Papa té por del que pugui passar al període de "Seu Vacant", ja que està estudiant de publicar un decret "Motu Proprio" que acceleraria l'inici del conclau.
Veient tot
això, jo podria dir que tant se val, que, fet i fet, ja no em considero
catòlic, i que cadascú recull el que sembra; que l'església porta
segles essent una institució intolerant i que en certs moments històrics
fins i tot ha estat de manera indiscutible una institució criminal. Però el fet és ara per ara, l'església és
una religió més; i com a religió és respectable; i els milions
de persones que hi creuen i que la tenen com a fonament de la seva
vida mereixen una mica més de respecte per part dels que
s'autoproclamen pastors i guies. Podria dir també que les idees del
Papa i les meves estan a les antípodes les unes de les altres, i que
no haig de perdre temps lamentant-me de les dificultats d'un oponent
ideològic, però no ho veig pas així. El que separa les persones no són
les idees sinó les intencions i les actituds. Jo puc estar més a
prop d'un integrista carca i antiquat, amb un concepte doctrinal
primitiu i fins i tot perjudicial per la societat, però que situa l'amor per
damunt de les idees... que d'un progressista que fóra capaç de
matar per allò en el que creu. I en aquest sentit, i sense sentir-me
a favor del seu pensament, sí que em posiciono al costat de qui
vull creure que ha fet un intent honest, però insuficient, de netejar la porqueria de dins del Vaticà; dins les limitacions amb què l'ha penat l'educació repressiva i classista que ha rebut; actuem segons som, i no triem qui ni com som.
Crec que el Papa s'equivoca si se'n va perquè té por; si té por, no té fe.
No ha
de tenir por ni dels seus propis errors, ni del que puguin publicar
d'ell en un futur proper, ni de les conseqüències de les seves
decisions valentes.
Abans de la setmana que ve, quan li arribarà
l'hora d'abdicar, a més d'en Bertone, hauria d'haver expulsat del col·legi de cardenals
aquells dels quals sospita que tramen conxorxes per aconseguir el
poder del Papat. Sospito que n'hi ha uns quants que ara per ara ja
estan confabulant per aconseguir la poltrona que quedarà buida;
aconseguir-la significaria per a ells poder continuar amb la
corrupció dels diners i de la hipocresia. No cal ser gaire espavilat, ni rebre excessives llums per part de l'Esperit Sant, per a saber qui
són els que no han d'entrar al conclau.
Parlant d'infal·libilitats,
avui El País publica un reportatge interessantíssim sobre
l'aberració de la infal·libilitat papal (que en alguns moments de
la història de l'església, i abans de ser proclamada dogma, va ser considerada un gran pecat) la seva història i algunes altres
misèries de l'església.
Els dies que
vindran ens aniran aclarint els esdeveniments.
De moment, i com a
curiositat en la qual no crec però que em fa gràcia, us transcric la profecia de Sant Malaquies referent al proper Papa:
In
persecutione extrema Sanctae Romanae Ecclesiae sedebit Petrus
Romanus, qui pascet oves in multis tribulationibus; quibus
transactis, civitas septicollis diruetur, et Judex tremendus
iudicabit populum suum. Finis.
Enmig de la
persecució extrema de la Santa Església Romana, PERE el ROMÀ
s'asseurà, i pasturarà les ovelles enmig de moltes tribulacions.
Després, la ciutat dels set turons serà destruïda i el Jutge
terrible judicarà el seu poble.
Val a dir
que Tarsicio PIETRO Evasio Bertone, va néixer a ROMANO Canavese.
Si Bertone
surt Papa en continuarem parlant...
