Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, January 26, 2011

La massa és un animal salvatge

Hi ha moments en què un no pot més. No és que un sigui perfecte, ni de bon tros; però hi ha imperfeccions de moltes menes, i no totes se suporten igual.
I el dia, i la setmana, i els més... i el temps que passa, mostra imperfeccions que costen de pair. No dic que no puguin ser digerides, però amb feixuguesa, i amb el consol únic de saber que es poden combatre.
La massa, l'amuntegament d'individus que empeny a comportar-se com el que la massa és: simis, primats, monos en la seva activitat més primitiva, menys evolucionada en la línia de l'empatia i la intel·ligència. Hi havia un filòsof grec que deia que la “massa” era un animal salvatge.
Després, parles amb un d'aquests individus que formen la massa, i li fas veure amb paraules respectuoses, però contundents, com ha estat el seu comportament; l'individu s'ofèn, es molesta, es dol... Aquesta reacció et tranquil·litza. Va escriure Saint Exupery, als durs temps de la segona guerra, que si França et feia mal al cor era perquè encara no estava vençuda, que si França et deixava d'entristir és perquè ja era morta. De la mateixa manera, quan un individu s'ofèn perquè li fas veure com ha estat, com ha actuat, és perquè l'individu no està perdut, ni vençut, ni desnonat. Però segurament, un altre dia, es tornarà a convertir en una peça més d'aquesta massa violenta que barreja l'alegria irreflexiva i balmada amb la violència i el menyspreu a l'ésser humà, que en petites dosis esdevé trapelleria; i en grans dosis, i certs contextos, genocidi.

La manca de valors. La manca de preocupació pels valors. La por a ensenyar valors. La crítica als valors. Amb tota aquesta mandanga d'utilitarisme que ens mou exclusivament a millorar els resultats acadèmics, el control dels processos i la qualitat europea, ens oblidem dels valors.
Sense els valors la qualitat es converteix en una maquinària que xerrica i que alenteix l'aprenentatge. Sense valors el civisme esdevé purament un intercanvi d'interessos; no té més fonament ni més raó de ser. Sense la seducció de l'amor, de l'empatia, de la dignitat humana... l'educació ètica és un maremagnum de filosofies fredes que no mouen ni els pensaments ni els comportaments un sol centímetre. Sense la convicció que des de la societat laica i civil cal aprofundir en el misteri de la dignitat humana, en els seus valors, en la seva tendència a l'amor, en el respecte a l'ésser humà, en l'amistat, en la lluita per un món millor... estarem lliurant els tresors perduts de la humanitat al monopoli de les sectes i de les religions.
Hem de perdre la por a parlar d'amor; hem de perdre la por a parlar de valors; hem de perdre la por a parlar de respecte; hem de perdre la por a parlar de dignitat; hem de perdre la por a parlar de llibertat; hem de perdre la por a dir les coses pel seu nom, a renunciar a formes protocolàries, interessos corporatius, d'empresa, de centre o d'institució; el primer és l'individu i la seva dignitat; allò que necessita; allò que li cal saber d'ell mateix i de la seva espècie; allò que necessita per funcionar com adult independent i autosuficient, però humà, en el sentit més sublim d'aquest mot. Hem de perdre la por als ideals; a viure'ls i a transmetre'ls, sense caure en moralismes o en dogmatismes religiosos de cap mena. L'amor no ha de ser patrimoni exclusiu de les religions. La llibertat és el bé més preuat de tot individu humà, i cal aprendre i ensenyar a viure en llibertat.

Cal que l'individu mai no accepti de convertir-se en “massa”; que no permeti que les pulsions ancestrals i les circumstàncies el facin ser un element més d'una torba irracional. Cal que mantingui en tot moment la seva dignitat, la seva identitat i la seva llibertat. Tot això no es espontani, cal educar-ho, i és tant o més important que el control dels resultats objectius i empírics.
.

3 comments:

Anonymous said...

Totalment d’acord amb els valors en què s’hauria d’educar, però penso que poc factible, utòpic, perquè qui educa és tota la societat, no només l’escola o els pares, sinó que és tot l’entorn, en massa, “l’animal salvatge”.
Mai cap societat ha educat cap a la llibertat i la identitat de cada un dels seus individus (almenys que jo sàpiga). Suposo que una societat funciona millor com a “ésser” amb personalitat pròpia. Quanta menys capacitat tinguis per adaptar-te a aquest prototip de personalitat que toca, més marginat i incomprès seràs.
Molta gent no té cap necessitat de llibertat, ni de pensar; això sí, són els que més segurs estan de tot. Creuen que els va bé així, fent-ho tot, sigui just o injust, com fan els demés.
A dia d’avui si mantens alguna mena de valor i el company no, el tonto ets tu!
I es dóna la paradoxa que tothom creu pensar i actuar decidint en llibertat, i això, per la part que em toca, em fa pensar...

Anonim@

Nuesa Literària said...

Quan parlo de "animal salvatge" no em refereixo exactament a la societat, sinó a la "massa", i en determinades situacions: per exemple quan fa d'espectadora en un partit de futbol, en una manifestació, al pati d'una escola en determinats moments... Cert, que la societat, té uns mecanismes també força determinats i de naturalesa animal, però amb una mica més de capacitat de reflexió i d'autoregulació. És aquí, en aquesta possibilitat difícil però possible de millorar la societat com a organisme (no la massa) que l'educació en valors pot tenir èxit.
I educar ve d'un mot llatí que significa "extraure", no es tracta d'ensenyar quina ha de ser la identitat de cada individu, sinó d'ajudar-lo a extraure del seu interior la seva identitat humana, els fenotips amb què la natura ens ha fet empàtics, intel·ligents, dignes, racionals, curiosos...
Mai cap societat ha educat cap a la llibertat ni cap a l'extracció individual de la identitat, però la utopia no és l'impossible, és senzillament allò que encara no s'ha assolit.
Tothom necessita ser lliure, ni que no ho sàpiga. Hi ha gent que no troba a faltar el que mai no ha tingut, perquè mai no ho ha tingut i no ho coneix; però aquesta gent se senten sovint incomplerts sense saber-ne la causa; cerquen, busquen, compren, persegueixen una satisfacció que no atinen a saber què és o on és. Això passa sempre que ens manca quelcom essencial que potser mai no hem conegut; busquem alguna cosa i no sabem què és.
Molt agraït per la lectura i el comentari.

Clidice said...

No va ser Freud al seu "Psicologia de las masas" que va dir que la massa era un animal idiota (o era imbécil?). Això no és d'ara, com no és d'ara això de la "manca de valors", ni de les persones que se'n dolen. En realitat tot és més senzill: no som iguals i hi ha persones que seran sensibles a les altres i d'altres que seran uns perfectes cafres. Del que es tracta és d'anar fent la teva sense que, al mirar-te al mirall, et caigui la cara de vergonya, i ensenyar-ho als del teu voltant. :)