Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, January 13, 2011

Sobre algunes flors estranyes, l'amor, la bondat i l'aparent maldat esporàdica.

L'amor és una flor estranya i bella a l'arbre de l'evolució; sovint incompatible amb els instints tribals que mouen a l'exclusió dels diferents o dels lliures. Els instints de grup empenten vers el rebuig i la marginació de qui no se sotmet a les pautes identitàries del grup; el lliure és sovint anomenat despectivament “individualista”; qui no necessita el grup és sovint confós per un asocial; qui no viu l'amor com una dependència o com una necessitat, resulta molest, perquè evidencia contrastos incòmodes. L'amor està per damunt de tot això, i hi ha de ser fins i tot quan viatja en solitari, perquè per ser només necessita anar en una direcció. No hi ha amor a canvi d'amor; l'amor és a canvi de res i no demana res. I no té res a veure ni amb la reproducció, ni amb la simpatia, ni amb les formes, ni amb els protocols, ni amb l'estètica, ni amb les tradicions, ni amb les bones maneres, ni amb els sentiments, tot i que no està renyit necessàriament amb cap d'aquestes realitats.

L'amor és un impuls natural que té com a substància la decisió i com a font d'alimentació la visió. Estimem la bellesa que som capaços de veure. I en tota persona humana, per tribal que sigui, la bellesa sempre hi és.

L'amor és una estrany tresor comú dels Homo sapiens, que ens defineix i que revela el nostre grau de felicitat.
 
Canviant de tema, em fa l'efecte que naixem bons: a dia d'avui, dec haver conegut més de mil tres-cents infants; i normalment els acostumo a conèixer molt bé. Puc dir, amb absoluta seguretat, que no n'he trobat cap de dolent; cap amb un doble rostre; cap que no digui el que sent i el que pensa; cap que no cerqui la felicitat (la seva i la dels altres).
A mesura que creixen (que creixem), una misteriosa pulsió amb efectes intel·lectuals va entenebrint aquesta claredat humana.
He vist adults aparentment dolents; o com a mínim, amb moments d'evident maldat (vull creure que superable); però no he vist mai ni un infant dolent.
  

No comments: