Cal fer més del que toca.

Sovint cal fer més del que toca.

Si ens limitem a fer només el que ens toca, no hi ha progrés, el sistema grinyola, i algunes persones pateixen algun tipus de mancances. El nostre patró de conducta ha de ser fer el que calgui per aconseguir els objectius de la nostra tasca.

I els valors són la realitat que ens permet fer el que cal en lloc de fer el que toca.

Si el gruix de població arriba algun dia a estar formada per individus amb valors, tirarà endavant, creixerà en la direcció correcta, avançarà fins assolir unes relacions autènticament humanes.

El drama del nen, quan creix, és descobrir que les persones es mouen per interessos purament egoistes, animals, instintius. La pèrdua de la innocència humana esdevé quan el nen comprova en pròpia pell que la humanitat ideal amb la qual el van protegir de petit no existeix. El repte dels educadors és aconseguir que quan l'infant s'adoni d'això, en comptes de sumar-se a la massa i de començar a moure's al pas de les mateixes pulsions, decideixi col·laborar en la construcció d'aquesta humanitat ideal i en la recuperació dels seus tresors. Per prendre aquesta decisió, però, li calen valors i fe en la humanitat.

Si em limito a complir el meu horari, i fora d'ell sóc capaç d'ignorar les necessitats d'algun alumne, d'algun pare, d'algú que si no l'ajudo patirà algun tipus de mancança, llavors és que em manca algun valor essencial. El sistema soviètic va fracassar, entre d'altres raons, perquè els ciutadans es limitaven a fer el que els tocava i prou.

Al llarg del repartiment previ dels papers, en el gran teatre de les tasques de la vida, no es podia, ni que es volgués, contemplar tots els detalls de la realitat quotidiana. Per això, cal anar més enllà del paper que la societat ens ha assignat, i actuar no en funció del rol o de l'encàrrec sinó de les necessitats de les persones que depenen de nosaltres en cada instant.

Els valors s'han d'ensenyar en tots els àmbits: valors universals, humans; valors de consciència que no siguin esclaus de cap moral particular, ni de cap religió, i encara molt menys de cap ideari polític; valors humans i prou, que es fonamentin en l'empatia, la intel·ligència i la llibertat. I totes les persones de la humanitat els han d'ensenyar i de compartir. Ningú té l'exclusivitat de l'ensenyament dels valors; els educadors no podem ser només ensenyants de conceptes asèptics i acadèmics, sinó que hem de fonamentar l'ensenyament, i la relació amb els alumnes, damunt d'uns valors que superin en importància els continguts i els procediments.

L'exclusió de l'educació dels valors humans universals representa una tragèdia per a un munt d'individus i també pel conjunt de la humanitat. L'aprenentatge significatiu dels valors, en canvi, implica el començament d'un nou dia per un món que gemega i que no sap del tot del tot per què. 

.