No fa pas gaire, ha aparegut un nou blog "Observatori de Premsa", que segons el seu autor té l'objectiu de desfer la manipulació que els mitjans de comunicació exerceixen a favor de les "esquerres" (insisteixo: segons explica el seu autor). Si un se'l mira una estona, descobrirà, per molts detalls, que defensa les idees del Partit Republicà dels Estats Units. Una de les seves obsessions (dit amb tots els respectes) és proclamar, provar, publicitar... que l'anomenat "canvi climàtic" és una falàcia.
Malgrat la diferència d'opinions que evidencio entre el seu blog i el meu, l'arribada d' algú nou a opinar (potser no tan nou) és sempre benvinguda, i possibilita el debat. És per això que incloc el seu blog entre els meus recomentats; jo ho acostumo a fer, això; recomano blogs amb els que sovint no estic d'acord, i els poso a la llista que es va actualitzant, perquè els trobo interessants; no hi ha res pitjor per a l'alimentació de l'intel·lecte que defugir temes o idees només perquè no són les nostres.
I aprofito aquest post per escriure-li una resposta al que anomeno senyor X, ja que segurament pel fet d'haver-la fet massa llarga, no me l'accepta com a comentari al seu post:
Motiu pel qual li poso la resposta aquí:
És d'agrair, que a banda de les crítiques a la idea del "canvi climàtic" d'origen humà, aportis enllaços que (al marge de la qualitat més o menys gran de la feina dels seus autors) són interessants i cal tenir en compte.
No obstant això els treballs de Robinson-Robinson-Soon (el segon enllaç que ens ofereixes) han rebut moltes crítiques de la comunitat científica a causa d'errors en l'aplicació del mètode.
Tal com tu sovint escrius, si no volem ser manipuladors, no podem ometre aquestes correccions.
De fet, m'he fixat que les gràfiques que mostra només es refereixen a l'atmosfera de la Terra, on malgrat l'increment de CO2 de l'últim segle, el percentatge es mou encara dins d'uns valors similars al llarg dels últims mil·lennis. Al llarg dels últims 150.000 anys, la variació ha estat petita comparada amb la variació de l'activitat solar; és a dir, ha variat, però dins d'uns intervals relativament petits que no han impedit la vida i que poc o molt han afectat la temperatura, si bé no essent els únics factors. Resulta erroni jutjar possibles faltes de correlació entre ppm de CO2 i temperatura si no es tenen en compte tots els factors, també els astronòmics, els coneguts i els desconeguts. Està objectivament provat que si l'únic que s'incrementa en una atmosfera (essent constants tots els altres factors) són les ppm de CO2, la temperatura s'incrementa. Al ritme que anem, l'atmosfera deixarà de tenir els percentatges habituals de CO2 que es desprenen d'aquestes gràfiques. Perquè les conclusions d'aquest estudi fossin més generals s'haurien d'estudiar gràfiques d'atmosferes diferents, com les de Mart i Venus.
S'acostuma a dir que al càmbric, i a èpoques properes, hi va haver una gran explosió de formes vivents bo i haver-hi una proporció de 7000 ppm de CO2; però sovint s'oblida que aquesta vida tenia lloc principalment al mar, i que pràcticament no hi havia animals fora de l'aigua a causa precisament d'aquest elevat percentatge de CO2, que dificultava la respiració. No obstant això els que defensen la influència del CO2 en el canvi climàtic no diuen pas que ens arribarem a ofegar, sinó que existeix un risc que la temperatura pugi pel fet que els efectes astronòmics potser no compensaran els efectes del CO2, i que existeix el risc que l'increment de la temperatura alteri bruscament el clima i el paisatge de la terra sense que les comunitats humanes diverses (a banda de moltes espècies animals) tinguin temps d'adaptar-se.
S'acostuma a dir que al càmbric, i a èpoques properes, hi va haver una gran explosió de formes vivents bo i haver-hi una proporció de 7000 ppm de CO2; però sovint s'oblida que aquesta vida tenia lloc principalment al mar, i que pràcticament no hi havia animals fora de l'aigua a causa precisament d'aquest elevat percentatge de CO2, que dificultava la respiració. No obstant això els que defensen la influència del CO2 en el canvi climàtic no diuen pas que ens arribarem a ofegar, sinó que existeix un risc que la temperatura pugi pel fet que els efectes astronòmics potser no compensaran els efectes del CO2, i que existeix el risc que l'increment de la temperatura alteri bruscament el clima i el paisatge de la terra sense que les comunitats humanes diverses (a banda de moltes espècies animals) tinguin temps d'adaptar-se.
El tercer enllaç m'ha provocat un somriure. És cert que el CO2 fa créixer les plantes. Recordo un experiment que vam fer en un dels instituts que vaig estar i que va sorprendre molt l'alumnat. De tota manera, els qui critiquen (critiquem) l'abocament de CO2 desmesurat a l'atmosfera no neguen pas que faci créixer les plantes. L'aigua tampoc no és tòxica, però hi ha qui de tant en tant mor ofegat als rius als mars i a les piscines. I de fet, estrictament, el CO2 és tòxic; si et poses en una cambra tancada hermèticament, amb una quantitat limitada d'aire, al cap d'un temps (més petit com més petit sigui l'espai on t'estàs) moriràs per manca d'O2, ja que el CO2 que omplirà la cambra et matarà. En aquest cas el CO2 que tu mateix hauries generat, seria molt i molt contaminant.
La meva modestíssima opinió personal és que ni que no s'hagués manifestat cap canvi prou contundent com per a provar que ens trobem dins d'un procés de canvi climàtic d'origen humà, sí que és provat el paper que juga el CO2 en l'efecte hivernacle (efecte necessari per la vida i gràcies al qual la temperatura de la Terra no és de -20ºC)Per tant el CO2 escalfa, i molt, i sort en tenim.
Conegut el seu paper, no és excessivament difícil acceptar com evident que un increment desmesurat d'aquest gas a l'atmosfera (un increment com el que estem experimentant) alterarà el seu efecte en un sentit difícil de preveure al 100%, però que sens dubte afectarà al clima i a la vida, perquè el clima depèn provadament de l'efecte hivernacle (si no fos així estariem a -20ºC) i la vida depèn del clima. Independentment que haguem o no entrat ja en el "canvi", si continuem abocant els nivells de CO2 actuals, aquest canvi es produirà, i ningú no pot assegurar que sigui reversible.
Et poso a continuació alguns dels organismes científics que han elaborat models les prediccions dels quals s'han acomplert aplicades a Mart, a Venus, dutes a terme abans de dur-hi les nostres naus i de verificar la realitat del seu clima. Tal com va explicar de manera genial Carl Sagan al seu treball "Billions and billions" la física feta servir per tots aquests grups d'investigació prediu correctament la temperatura present a la Terra, així com els efectes hivernacles de Venus i Mart, i aquests mateixos models prediuen increments d'entre 1 i 4ºC al llarg del segle XXI, al planeta Terra :
Laboratori Geofísic de Dinàmica de Fluïds de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) a Princeton Institut Goddart d'estudis Espacials de la NASA, a Nova York, El Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica a Boulder (Colorado), el Departament d'Energia del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a California, L'universitat d'Oregon, el Centre Hadley de preddicció i investigacions climàtiques, a Gran Bretanya, l'Institut Max Planck de Meteorologia a Hamburg.
Un plaer, senyor X.
No comments:
Post a Comment