Reconeixements, protocols, consideracions, pompes, adoracions laiques de déus mediàtics, audiències, gràfiques, estadístiques daurades, valors en borsa, aplaudiments, aplaudiments, aplaudiments...
Res.
Tot el que val és aquí; sota del cel atzurat: la remor del vent entre les codines, la dansa dels caps dels arbres, les basses als bols de roca de la muntanya, els granellons de sol a la superfície de l'aigua, les branques del roure cercant el cel al llarg de segles, el silenci de la natura, la llum del rostre de l'infant, que somriu perquè en té ganes, els blens dels seus cabells i el roig de les seves galtes enrojolades pel fred i la brisa, el so dels trepigs pel camí que du a les torrenteres que pugen a la Mola o al Montcau, el cor buit d'ambicions diferents a l'ara, el gust terrós i auster de l'aigua de les fonts, la flaira de la farigola, el violaci de l'estepa de fulles vellutades, el romaní florit de les abelles, el núvol de plom que tot d'una enfosqueix el paisatge i engega una bufada gèlida, la gota de pluja que plou pertot, el rosat argilós del massís que un dia ens va veure néixer, des de la mateixa posició que avui, i en la mateixa posició que tindrà d'aquí a tres-cents anys.
Quedeu-vos la pesadesa de la glòria humana, fum de vanitats, d'orgulls balmats, que moren amb la cendra del sepulcre, i que engeguen enveges tan buides com els propis triomfs daurats dels Homo sapiens que les generen. Allunyeu de mi les lloances, els afalacs, els regals, els honoraris, l'or amb què volen encadenar la meva fidelitat a l'onada de poder que tot ho agombola.
Deixeu-me, poderosos, amb la meva muntanya, amb la gent que estimo, i foteu el camp!
No comments:
Post a Comment