Al fons, un antic bunker decorat amb graffitis; un d'ells, que no s'aprecia, de Bob Marley. Al davant i a sota, la calidesa de la sorra de la platja i la humanitat.
*
*
“Així,
l'Espardenya va saber tot el que succeí la primavera de 1915, quan
els Joves Turcs deportaren milers i milers d'armenis de la part
occidental cap als camps de la mort del desert de Ter-zor, a
Mesopotàmia. Els turcs, li va explicar l'astrònom, deportaren i
exterminaren gairebé dos milions d'armenis i, els que van
sobreviure, s'hagueren d'exiliar. Els turcs estaven convençuts que
tot allò que es fa desaparèixer per la força, la gent ho oblida
aviat. També li digué com els armenis en salvaren la cultura, els
manuscrits que es conserven de traduccions de grans textos grecs i
àrabs, copiats per monjos amb unes plomes especials, carregades de
tinta que durava el que duren mil paraules (...)”
“La
veu melodiosa”
MONTSERRAT
ROIG
Al
text superior, Montserrat Roig ens explica, en veu del narrador de la
seva novel·la “La veu melodiosa”, un dels genocidis més
ignorats de la història de la humanitat. Un genocidi, la
invisibilitat del qual, va fer pensar a Hitler que les grans matances
s'oblidaven, perquè els que moren desapareixen, i no podien
exclamar-se.
És una obvietat dir que l'armeni no ha estat l'únic genocidi;
tenim en ment l'holocaust de la segona guerra mundial, en el qual
oficials de cabells color de palla i ulls blaus, que escoltaven Wagner i que estudiaven
protocol i bones maneres, van convertir en cendra prop de sis milions
de persones. Recordem també el genocidi de la guerra de Bòsnia, el
genocidi dels Hutus i els Tutsis a Ruanda, Les execucions massives de
l'exèrcit espanyol acabada la guerra als afores dels pobles, a les
cunetes de les carreteres, als fossars dels castells, o a les places. Els linxaments dels milicians durant la guerra civil. I tants genocidis desconeguts que tingueren lloc abans de la
història, quan els Homo sapiens, aquesta espècie de monos sense pèl, tan violenta, vàrem exterminar les altres espècies humanes.
No
és difícil trobar monos de l'espècie Homo sapiens que a nivell
individual arriben a entendre la importància de l'amor, del perdó,
de la reconciliació... la importància de l'empatia, la
col·laboració, l'ajuda mútua... el valor infinit de cada
persona, que val per ella mateixa i no pas per la seva utilitat; no
és difícil... Però sembla que el conjunt d'aquests monos, la massa,
la societat, l'estructura col·lectiva... no deixa mai de comportar-se
com un animal desbocat i monstruós que de tant en tant, i sense que
ningú ho vegi venir, engega l'horror d'una matança, el fibló de la
tortura, la fredor de l'odi i de la despersonalització.
És
per això que no em refio d'aquest mico. La seva animalitat
irracional existeix a tots els corrents del pensament. Els conflictes
polítics, si no s'arrapen ben fort a les idees de la no violència,
poden sense gaire dificultat acabar en guerres, en genocidis, en
holocausts. No podem de cap manera minimitzar els
estirabots dels militars espanyols que insinuen o afirmen
intervencions armades, cops de timó, imposicions violentes... És
mentida que el fet de pertànyer a Europa ens en salvi. És mentida
que al segle XXI hàgim deixat de ser genocides. Som genocides
potencials; i fixeu-vos que dic “som”, no dic “són”. Cal
dedicar cada dia una bona estona a reflexionar sobre la no violència,
la força de les paraules, la contundència de l'estratègia de no
retornar mal al mal que rebem, la resistència passiva, l'amor als
enemics sense que això vulgui dir recular ni un mil·límetre de les
nostres aspiracions legítimes. No minimitzem el risc d'arribar a un
genocidi.
Hem de repetir, a poc a poc i convençuts, els mots de saint Exupery a "Carta a un hostatge": Respecte per l'ésser humà!
"És
aquesta qualitat de l'alegria el fruit més preciós d'aquesta
civilització que és la nostra? Una tirania totalitària podria
satisfer, és veritat, les nostres necessitats materials. Però no
som bestiar per engreixar. La prosperitat i el confort no són
suficients per a satisfer-nos. Per a nosaltres, que ens hem educat en
el culte del respecte per l'ésser humà, pesen greument les trobades
senzilles que tenen lloc a vegades a festes meravelloses.
Respecte
per l'ésser humà! Respecte per l'ésser humà! Heus aquí la pedra
de toc! Quan el nazi respecta exclusivament a qui se li assembla,
només es respecta a si mateix. Rebutja les contradiccions creadores,
arruïna tota esperança d'ascens, i funda per mil anys, en el lloc
de l'ésser humà, el robot d'un termiter. L'ordre per l'ordre castra
l'home del seu poder essencial, el de transformar tant al món com a
si mateix. La vida crea l'ordre, però l'ordre no crea a la vida."
"Carta a un hostatge"
ANTOINE DE SAINT EXUPERY
