Hi
ha, a la natura, com un reflex dels quants i de la tendència de
l'energia a arribar en paquets, a moure's en paquets, a transmetre's
a batzegades. Si ens fixem bé en allò que veiem a la natura,
descobrim la discontinuïtat meravellosa dels cops del vent, que es
dibuixa en les ondulacions de l'aigua del mar, i com a conseqüència
en les ondulacions de la sorra.
Tot,
a la natura, està íntimament lligat; per això, tan sovint, la
natura és una metàfora de les realitats humanes, un llibre on
s'hi reprodueix la mateixa història nostra. Aquesta analogia entre
els processos naturals i la vida humana no sempre és evident, però
sempre hi és, i cal tenir la ment a punt per a saber llegir el
missatge dels elements naturals i comprendre la nostra identitat i el
nostre destí. Al capdavall, ens ha creat aquest paisatge al llarg de
milions d'anys d'evolució; per força, ell i nosaltres hem de tenir
alguna cosa en comú.
.
.
.
.
2 comments:
Se'ns ha allunyat tant d'aquest paisatge que ja ens costa trobar la connexió, malauradament. Malgrat això a tots ens calma veure les ones arribar a terra, contemplar un foc a la llar o veure dos animalons que interactúen...
D'aqui uns dies ho comprovare in situ ;-)
Post a Comment