Per
estimar Tarifa, cal estimar el vent; no tan sols suportar-lo, sinó
estimar-lo.
El
vent de Llevant, que fa impossible l'exercici de caminar pels carrers o per la
sorra de la platja. El Llevant, que arrenca cartells metàl·lics,
que doblega arbres, que dibuixa solcs profunds a l'oceà, que
arrenca tones d'aigua salada i la llança a on li ve de gust, que
s'inventa muntanyes de sorra que s'enfilen fins a les cimes dels
turons, cobrint arbres i camins.
Aquest Llevant destructiu és el
mateix Llevant que neteja el paisatge, saturant els colors de tot,
pertot. És el mateix Llevant que infla les veles dels qui encara
consideren que val la pena somniar i que en el seu viatge dibuixen línies de colors a
l'Estret de Gibraltar. És el mateix Llevant que esculpeix corbes diferencials al llom de totes les platges amb una precisió que ni el millor matemàtic del món no
podria predir.
Per
estimar Tarifa, cal estimar el Llevant, que ens porta la calidesa de
l'estiu i que espanta els esclaus de la comoditat vers latituds més
consumistes. El Llevant representa la força del planeta que acabarà
vencent, que expulsarà qualsevol virus que pretengui devorar-lo.
Restaran els que acceptin l'imperi de la Terra; el paisatge, com a
icona sagrada, idèntic al que va brollar de la història geològica
i biològica del planeta fa centenars de milers d'anys. Restaran els qui entenguin que la
tecnologia o ajuda el planeta a conservar la seva riquesa natural en
la seva forma original o acabarà destruint les societats que la desenvolupen.
Pentina,
el vent, les copes dels pins i exhibeix la lluor del verd amb el
rerefons de l'oceà, fosc i profund. Crestes blanques s'arrapen a les
bufades i tot es renova. El vent és la imatge d'un déu que, a cada
alè, escampa bellesa al seu gust sense que cap enginy humà pugui millorar-la. La bellesa de la Terra no es pot millorar.
No comments:
Post a Comment