Mirar,
al mapa, el gran espai d'un Parc Natural a on no hi ha pobles ni
construccions ni carreteres, fora d'una comarcal que fa giragonses i
que costa de trobar.
Descobrir
que aquesta comarcal no existeix, que va existir quan es va acabar la
guerra, construïda pels presos republicans, i que d'ençà d'aquell
moment ha estat abandonada i s'ha convertit en un camí de terra, mig
desfet, que fa l'efecte que t'obligarà a girar cua en qualsevol
moment, perquè el cotxe no les té totes.
Veure
que no cal girar cua, i que en un moment donat, i com si fos un
miratge, apareix, davant dels ulls, un pantà de color de terra, amb
vaques que semblen elefants i un bosc túpid i verd que es perd fins a qui sap on.
Continuar
pel camí de terra enmig d'una solitud estranya; cap turista, cap
humà, cap so; una vall abandonada per la humanitat que ha recuperat
el seu terreny perdut fent desaparèixer la vella carretera amb una
efectivitat esperançadora.
Trobar
un forn ancestral, on fa segles s'hi feia el pa, i pensar que aquesta
vall alguna vegada va ser transitada.
Gaudir
de la bellesa del paisatge, de l'empremta de la Terra tal com era fa
milers d'anys i tal com serà el dia que jo no hi hagi Homo sapiens.
Respirar silenci, solitud, llum, natura.
Evidenciar
que no cal anar a fer safaris prefabricats i falsejats per a
retrobar-se amb una identitat natural que ens pertany i a la qual
pertanyem.
No comments:
Post a Comment