Cal perdre una mica el temps cada dia, mirant un paisatge, contemplant la gent, sense fer res en concret. Qui no perd el temps, acaba perdent la vida.
.
.
Casualment,
dimecres passat, vaig publicar un post sobre els errors de gestió de
moltes empreses i institucions, al qual vaig posar per títol “Cinc pinzellades de qualsevol feina a qualsevol racó del món”. I avui,
a La Contra de la Vanguardia, trobo les paraules d'algú que va en la
mateixa línia, i que subscric en la seva totalitat. Es tracta de
Gabriel Ginebra, que ha estat professor a diverses universitats de
prestigi, i que actualment treballa impartint “Habilitats
directives” a la Universitat Rovira i Virgili.
Als
que us sentiu ofegats pels detalls secundaris magnificats de la
gestió de la feina, i pels excessius registres de la gestió, us
recomano que llegiu l'entrevista amb atenció. Du per títol: "L'afany de perfeccionisme ens fa incompetents". Us anirà bé.
L'excés
de gestió ens porta a descarrilar, perjudica la feina i ens fa
incompetents.
La
filosofia de l'excel·lència fa que les empreses busquin
professionals absolutament preparats que després deceben.
Cal
reduir els objectius, no exigir més del que es pot donar.
Les
empreses que tenen “Departament de gestió de la complexitat”
estan més pendents del procés que del resultat.
Si
sobre un assumpte es convoquen diverses reunions, aquestes acabaran
sent més importants fins i tot que el mateix contingut de les
reunions. Conec molts comitès de qualitat en què es parla de tot
excepte de qualitat.
Hi
ha autèntics especialistes a dir què s'hauria de fer o què
s'hauria d'haver fet, que bloquegen qualsevol activitat perquè han
de consultar-ho tot o demanar a algú que ho revisi.
L'excel·lència
condueix a la incompetència i és perillosa.
1 comment:
Suposo que hi ha feines i feines. El que més em crida l'atenció són les empreses on la part "productiva" de l'empresa és una minoria. Perquè llavors penso en tot el que ha de generar aquell treballador amb la seva feina (potser té 4 o 5 sous de gent que cobra més que ell, amb les càrregues impositives corresponents, depenent del que ell produeix) i m'entra una mena de vertigen difícil d'explicar. Especialment greu és aquest vertigen quan sóc el client d'aquesta empresa, ja sigui de forma directa (perquè he demanat el producte) o indirecta (perquè paga l'Estat, és a dir, tots nosaltres).
Post a Comment