Cinc pinzellades de qualsevol feina a qualsevol racó del món. Plepes. Pressa. Imatge. Palla. Excés de confiança.

Deixeu que faci cinc pinzellades ( o que descrigui cinc errors) sobre el dia a dia de qualsevol feina a qualsevol racó del món.

Pinzellada 1 (o error 1). 

Obsessionar-se amb la bona imatge.

La bona imatge d'una institució o d'una persona ha de ser l'efecte secundari de fer les coses bé; mai no s'ha de buscar com a objectiu directe. Entre d'altres raons, perquè no hem de treballar per a la imatge, sinó pels beneficis que la correcta realització de la nostra feina produeix damunt de les persones. Si les coses es fan bé, la bona imatge apareixerà sense buscar-la. Cercar com a objectiu prioritari i directe la bona imatge de vegades pot ser contraproduent, perquè en més d'una ocasió aquest objectiu passarà per davant de l'objectiu fonamental que ha de ser el de fer les coses bé, que al capdavall és el que compta.

Pinzellada 2. (o error 2) 

Treballar de pressa.

Per fer les coses bé, cal fer-les amb tranquil·litat; la pressa és una condició destructiva. Si ens veiem forçats a treballar de pressa, la causa, l'error, rau a l'excés de feina. En aquestes condicions, cal reorganitzar els factors per a poder reduir l'excés de feina i poder treballar bé. Si no podem evitar l'excés de feina, no podem treballar bé. Llavors cal decidir entre dues opcions: deixar feines per fer a canvi de fer bé les que emprenem; o fer-les totes i fer-les de manera mediocre, cada situació mereixerà una resposta que no sempre ha de ser la mateixa.

Pinzellada 3. (O error 3)

Organitzar les tasques com si els Homo sapiens no falléssim.

Quan hom planifica una feina en la qual necessita comptar amb l'eficiència d'altres Homo sapiens, ha d'organitzar i preparar la situació comptant en els errors, les dificultats i la incomprensió d'aquests altres Homo sapiens. Dit d'una altra manera, si organitzem la feina comptant que els nostres col·laboradors treballaran de manera correcta, estem fent una mala organització. Cal organitzar la feina tenint clares les estratègies que seguirem quan els altres fallin, i han de ser estratègies clares, fàcils, simples...

Pinzellada 4. (O error 4)

Parlar del que no toca a les reunions i enfilar-nos a les branques del no res.

Quan ens reunim per parlar de X, hem de parlar de X, i hem d'anar al gra. Si ho fem així, la reunió és ràpida, àgil, eficient, i fins i tot agradable. Si la persona que ha de parlar de X, parla de X, i de Y, i de Z... la reunió s'eternitza i no s'arriba a cap acord. I sovint un no recorda per què nassos havíem de parlar de X.

Pinzellada 5. (O error 5)

Els plepes.

Cal fugir dels plepes. És trist, i no vull ser insensible; però hi ha gent que et veu treballant, feliç i concentrat, i es posa a xerrar amb tu sense més ni més; i quan comença a parlar amb tu, aixeca el peu del fre i s'enfila per les branques, explicant-te coses que no tenen a veure amb la feina, i que només li interessen a ell. Per exemple, t'explica coses de A, de la mare de A, de l'àvia de A, del temps de quan A jugava amb B al jardí de casa seva... després, ja que B ha sortit a la conversa, et parla de B, de la mare de B, de l'àvia de B... i tu, que estaves treballant tan tranquil, t'escapes del despatx amb l'excusa que has d'anar a buscar uns papers, i el plepa diu que t'acompanya, i continua parlant de B, de quan B jugava amb C, i ja que surt C a la conversa, t'explica coses de la mare de C... I tu vols plorar, i el vols enviar a la merda, però saps que no ho pots fer, perquè el plepa no sap que ho és. Però tu has de treballar, tens ganes de treballar i no pots. Llavors el plepa et diu que no té temps de fer les coses, que se sent superat, i ho entens perfectament; perquè xerra tant i tant, que poc temps li ha de quedar per a res més.

Un altre dia continuaré; vaig a fer un cafè.