Continuïtat entre el bosc i la sorra. Llunyania de vies asfaltades. Nuesa lliure barrejada amb llibertat d'indumentària. Reflex de sol al taboll i al blau. Quan l'estiu mor, l'hivern vesteix de gala el paisatge; el mar s'enfosqueix i es guarneix amb mocadors de color de satàlia.
La platja té més de doscents metres de llargada i a les deu del matí viu immersa en una solitud lluminosa.
A la una, ja s'ha omplert. Gent vestida, gent nua... per a tots els gustos. La llibertad és caòtica, la uniformitat sempre és conseqüència de la imposició.
Per fugir del paradis cal caminar cinc o sis quilòmetres per munyanyes de gran bellesa mineral.
Fa una certa por emprendre el llarg camí que dur a la civilització quan passem a frec d'animals tan poderosos que ens tenen por.
Al lluny, una gran duna de sorra que emergeix de la mar i que s'enfila muntanya amunt, trepitjant i colgant el bosc.
No comments:
Post a Comment