Dialogar

La capacitat de dialogar no la té tothom, potser perquè és un art que s'aprèn, que s'adquireix per educació i per reflexió; i l'educació i la reflexió són dues realitats escadusseres que no sovintegen i que sovint amaguen el seu valor i la seva utilitat. I al món en què vivim el pitjor crim és no semblar útil, i el segon crim més abominable és semblar avorrit. Per això, de vegades, descobrim persones que en comptes de dir que un poema no els agrada, diuen que un poema és carrincló, i que la persona que l'ha escrit viu al món de les fantasies infantils. Els qui no coneixen l'art de dialogar, quan es dediquen a elaborar crítiques, ofenen a tort i a dret, perquè són incapaços d'acceptar la possibilitat que el problema no es fonamenti en la realitat de l'obra criticada, sinó en les qualitats de l'ull que observa: el gust personal, la cultura pròpia, l'educació, l'entorn, la manca de sensibilitat, la diversitat de sensibilitats... I en tot cas, si ofenen, si fan mal, és perquè els manca la capacitat d'expressar la seva visió sense que la dignitat o la professionalitat de l'artista criticat romanin intactes. Si jo dic que un poema o una afirmació filosòfica és cursi, estaré intentant ésser objectiu des d'una visió purament subjectiva (la meva), amb la qual cosa m'estaré allunyant de la meva missió (ésser objectiu). El que jo puc dir, sense que l'artista tingui motius per ofendre's, és que una obra a mi se'm fa carrinclona, que no és pas el mateix que dir que l'obra, objectivament, ho sigui.

Sobre els premis literaris.

Després de l'experiència adquirida en diversos premis literaris, amb més o menys èxit; he arribat a extraure'n algunes conclusions profitoses, que cal tenir en compte alhora d'elaborar relats, si és que acceptem com a objectiu més o menys prioritari el fet de guanyar, o si més no, de quedar entre els primers.

1.- Els relats situats a Catalunya, ambientats a la societat catalana, tenen més possibilitats de victòria, que no pas els localitzats a indrets llunyans i desconeguts.
2.- Els relats localitzats als Estats Units, que d'alguna manera estan escrits des d'un punt de mira cultural nord-americà, no tenen quasi opcions de victòria.
3.- Tot i que una bona forma és essencial a l'hora de poder tenir opcions de victòria, si al darrere no hi ha una història que commogui, sorprengui, faci riure, ajudi a descobrir nous punts de vista, faci passar por, sentir intriga, excitació, emoció, interès... si no hi ha tots aquests elements argumentals, és molt difícil obtenir algun èxit.
4.- Que un relat no guanyi ni quedi finalista en algun premi, no vol dir pas que no pugui quedar primer en un altre premi, ni molt menys que no sigui bo.
5.- Si un relat explica alguna història argumentalment bona, però té una forma feble (estil, expressió, ortografia... si té embarbussaments) no té gaires opcions de victòria.
6.- Guanyen prioritàriament els relats que enamoren els jurats, que els toquen alguna corda de l'arpa del cor.

Aquestes són només algunes apreciacions. Aniran canviant.

Però per damunt de tot convé intentar escriure bé, per damunt de l'interès relatiu de guanyar algun premi.

Etiquetes

He cercat a la sorra el nom de la platja... i no l’he trobat... He intentat d’esbrinar com es deia un mar, cercant l’etiqueta a la cresta de les ones, però no hi era... He escrutat el paisatge, enllà de la frontera, maldant per a llegir el nom del país gravat tal vegada a les fulles dels arbres o al flanc de les muntanyes... i no l’he vist... He descobert colors que no tenen nom, amors que no estan registrats en cap diccionari, costums que cap entès no ha classificat, cançons que se salten les lleis de l’harmonia social i el bon gust, i que m’han sonat dolces... I m’he trobat gent que no té raça, que no es pot ni es vol encabir en cap cultura oficial, que són d’allà on puguin alimentar els seus i viure en pau... i m’han semblat bona gent... I quan he explicat tot això, he vist esverats els fabricants de diccionaris, els dissenyadors de llibres de protocols, els jutges definidors i organitzadors de tot i de més... He descobert, xisclant com mones reprimides, els qui s’han passat la vida aprenent la realitat darrere els símbols inventats, a través de mots reductors de la visió classificadora de la diversitat, o de la uniformització dels conceptes fabricats per simplificació antropocèntrica... Xisclaven educadament, perquè així està prescrit... I molt educadament m’han fet callar I m’han demanat que deixi parlar els entesos, que és per això que han dedicat la vida sencera a la noble activitat de l’estudi. Llavors, jo, molt tranquil... m’he atansat a la platja, m’he despullat del tot, i m’he capbussat, sense pensar en res més que no fos el blau de la mar. I a l’últim, he contemplat el dibuix sublim de la dansa del vent damunt la sorra, m’he inventat un nom per a la platja, i l’he escrit a la riba. Me l’he mirat, i m’ha semblat que la platja era meva, fins que l’escuma blanca d’una onada l’ha començat a esborrar...

Capvespre a Sant Llorenç

Serena simfonia del Vallès que s’endormisca.

I el vent sec i glaçat que alena aromes i sentors.

Estels fidels vigies i el silenci de la fosca.

I els plecs de Sant Llorenç com un mantell de rei diví.

Des del record dels segles dibuixat a cada fulla,

a cada bri de bosc entre la molsa i el fonoll,

udola el cant sagrat i gemegós de la muntanya,

cridant als seus plançons perduts en selves de ciment.

Els fills de mare verge, revenuda i maltractada,

romanen exiliats a un país fet de sensacions,

on tot és fals i és fàcil i fugaç i fabricat;

falaç fenomen fútil que enfastija i exhaureix.

Ben lluny, plantada i noble, la paret dempeus s’esper;

llaurada per la pluja, el vent i el glaç, la neu i el sol;

gastada i enrogida, orejant el temple màgic

d’un paradís ocult als ulls d’un món massa enfeinat.

Ressonen pels avencs, de les entranyes de la terra,

els trons dels antics déus que enyoren càntics passionals;

amor a la fredor dels peus sobre una argila humida;

i per vestit la pell que és el més bell de tots els dots.

Expressions barbàriques.

De vegades, quan fem un relat, podem cometre l'error de traduir expressions castellanes d'una manera directa i literal.
Per exemple, quan et diuen gràcies, pots respondre: "No hi ha de què!" però no és la millor expressió, perquè l'estem traduint directament del castellà. La més correcte seria: "No s'ho val" o "No es mereixen"

Igualment quan vols dir que plou molt, si traduissis directament de l'anglès, podries dir "Plouen gossos i gats", el correcte és "Plou a bots i a barrals"

Heus aquí una llista d'expressions castellanes i la seva expressió correcte en català:

A fin de cuentas...............Fet i fet, al capdavall.

Al llegar, al conocer............En arribar, en conèixer...

A plazos...............A terminis, a pagaments...

A raíz de..............Arran de,

Estaba a tope...........Estava a vessar, ple com un ou..... de gom a gom...

A trancas y barrancas...........A empentes i rodolons...

Boca abajo...........cap per avall

Como mucho.......... A tot estirar... Pel cap alt... A més fer...

Consiste en darse la mano......... consisteix a donar-se la mà.

Con tal que.........Amb que.... sempre i tant que...

Cuanto antes.......com més aviat millor... Al més aviat possible...

Cuantos más mejor..... com més millor...

Cuenta corriente............el compte corrent

Debido a.................a causa de...per raó de...per mor de...

De haber sabido esto............. si sé això.... si arribem a saber això...

De lo contrario........en cas contrari........d'altra manera........altrament...

Desde que.........des que.......d'ençà que.......

Haber empezado por aquí... haguéssiu començat per aquí...Calia començar per aquí...

Hace como una hora......fa cosa d'una hora...

Hay más.......Encara n'hi ha més...hi ha més cosa...

Lo qual..........la qual cosa...

Lo mejor que pueda........ tan bé com podré...

No hay de què.........No s'ho val... no es mereixen...

No hay derecho......... ...No s'hi val

No me digas... ............. Què dius ara! I això!

No tener vuleta de hoja.................. No tenir retop...

Olor a pajaros................... Olor d'ocells

Parece ser................sembla que...

Poner cara.................fer cara.

Poner el dedo en la llaga..........tocar la cama del mal...

Por la mañana, por la tarde, por la noche............... al matí, a la tarda, a la nit.

Por lo menos...................................... Pel cap baix... Si més no...

Que te da?..................................... Què tens...? Què et passa? I ara què t'agafa?

Que tío!........................................Quin un...

Que va...!........................................I ara, I ca, Ca barret, On vas a parar,

Quieras, no quieras............................Tan si vols com si no vols...

Ser el colmo........................................Passar de taca d'oli...

Sin embargo....................................... Amb tot, malgrat això, tanmateix...

Tomadura de pelo...............................Aixecada de camisa

Trabajaré todo lo que pueda.....................Treballaré tant com podré...

Todos los días..........................................Cada dia...

Unos días, unas semanas, unos meses....................Uns quants dies, unes quantes setmanes, uns quants mesos...

Va a llover, va a reir............................... Vol ploure... Vol riure... Estar a punt de riure...Ara riu... Ara plou...

Vamos a ver.......................................... Vegem... A veure què...

Retorn a la infantesa.

Retrobem els camins que flairen llenya,

els sons de les cançons de sempre,

la suor del joc,

la llum del lloc,

el somriure.

Retrobem el pas sublim de la llibertat,

foragitem la por,

la negritud i la venjança.

Gaudim de l’oblit com qui neix ara.

Esquincem-nos els vestits,

guarnim-nos de fang i d’herbes.

Admirem l’heura enfiladissa

que abilla la façana rònega de la casa vella

i juguem a fet i amagar pel seu jardí.

Cerquem petons fugissers amagats entre ombres.

Adormim-nos en un llit suau i gegantí,

sense pensar en res.