Etiquetes

He cercat a la sorra el nom de la platja... i no l’he trobat... He intentat d’esbrinar com es deia un mar, cercant l’etiqueta a la cresta de les ones, però no hi era... He escrutat el paisatge, enllà de la frontera, maldant per a llegir el nom del país gravat tal vegada a les fulles dels arbres o al flanc de les muntanyes... i no l’he vist... He descobert colors que no tenen nom, amors que no estan registrats en cap diccionari, costums que cap entès no ha classificat, cançons que se salten les lleis de l’harmonia social i el bon gust, i que m’han sonat dolces... I m’he trobat gent que no té raça, que no es pot ni es vol encabir en cap cultura oficial, que són d’allà on puguin alimentar els seus i viure en pau... i m’han semblat bona gent... I quan he explicat tot això, he vist esverats els fabricants de diccionaris, els dissenyadors de llibres de protocols, els jutges definidors i organitzadors de tot i de més... He descobert, xisclant com mones reprimides, els qui s’han passat la vida aprenent la realitat darrere els símbols inventats, a través de mots reductors de la visió classificadora de la diversitat, o de la uniformització dels conceptes fabricats per simplificació antropocèntrica... Xisclaven educadament, perquè així està prescrit... I molt educadament m’han fet callar I m’han demanat que deixi parlar els entesos, que és per això que han dedicat la vida sencera a la noble activitat de l’estudi. Llavors, jo, molt tranquil... m’he atansat a la platja, m’he despullat del tot, i m’he capbussat, sense pensar en res més que no fos el blau de la mar. I a l’últim, he contemplat el dibuix sublim de la dansa del vent damunt la sorra, m’he inventat un nom per a la platja, i l’he escrit a la riba. Me l’he mirat, i m’ha semblat que la platja era meva, fins que l’escuma blanca d’una onada l’ha començat a esborrar...