Retrobem els camins que flairen llenya,
els sons de les cançons de sempre,
la suor del joc,
la llum del lloc,
el somriure.
Retrobem el pas sublim de la llibertat,
foragitem la por,
la negritud i la venjança.
Gaudim de l’oblit com qui neix ara.
Esquincem-nos els vestits,
guarnim-nos de fang i d’herbes.
Admirem l’heura enfiladissa
que abilla la façana rònega de la casa vella
i juguem a fet i amagar pel seu jardí.
Cerquem petons fugissers amagats entre ombres.
Adormim-nos en un llit suau i gegantí,
sense pensar en res.
No comments:
Post a Comment