La capacitat de dialogar no la té tothom, potser perquè és un art que s'aprèn, que s'adquireix per educació i per reflexió; i l'educació i la reflexió són dues realitats escadusseres que no sovintegen i que sovint amaguen el seu valor i la seva utilitat. I al món en què vivim el pitjor crim és no semblar útil, i el segon crim més abominable és semblar avorrit. Per això, de vegades, descobrim persones que en comptes de dir que un poema no els agrada, diuen que un poema és carrincló, i que la persona que l'ha escrit viu al món de les fantasies infantils. Els qui no coneixen l'art de dialogar, quan es dediquen a elaborar crítiques, ofenen a tort i a dret, perquè són incapaços d'acceptar la possibilitat que el problema no es fonamenti en la realitat de l'obra criticada, sinó en les qualitats de l'ull que observa: el gust personal, la cultura pròpia, l'educació, l'entorn, la manca de sensibilitat, la diversitat de sensibilitats... I en tot cas, si ofenen, si fan mal, és perquè els manca la capacitat d'expressar la seva visió sense que la dignitat o la professionalitat de l'artista criticat romanin intactes. Si jo dic que un poema o una afirmació filosòfica és cursi, estaré intentant ésser objectiu des d'una visió purament subjectiva (la meva), amb la qual cosa m'estaré allunyant de la meva missió (ésser objectiu). El que jo puc dir, sense que l'artista tingui motius per ofendre's, és que una obra a mi se'm fa carrinclona, que no és pas el mateix que dir que l'obra, objectivament, ho sigui.
Una opinió de tot, des de fora de tot, que no coincideix necessàriament amb el que ens han ensenyat des de sempre.
Thursday, December 27, 2007
Dialogar
La capacitat de dialogar no la té tothom, potser perquè és un art que s'aprèn, que s'adquireix per educació i per reflexió; i l'educació i la reflexió són dues realitats escadusseres que no sovintegen i que sovint amaguen el seu valor i la seva utilitat. I al món en què vivim el pitjor crim és no semblar útil, i el segon crim més abominable és semblar avorrit. Per això, de vegades, descobrim persones que en comptes de dir que un poema no els agrada, diuen que un poema és carrincló, i que la persona que l'ha escrit viu al món de les fantasies infantils. Els qui no coneixen l'art de dialogar, quan es dediquen a elaborar crítiques, ofenen a tort i a dret, perquè són incapaços d'acceptar la possibilitat que el problema no es fonamenti en la realitat de l'obra criticada, sinó en les qualitats de l'ull que observa: el gust personal, la cultura pròpia, l'educació, l'entorn, la manca de sensibilitat, la diversitat de sensibilitats... I en tot cas, si ofenen, si fan mal, és perquè els manca la capacitat d'expressar la seva visió sense que la dignitat o la professionalitat de l'artista criticat romanin intactes. Si jo dic que un poema o una afirmació filosòfica és cursi, estaré intentant ésser objectiu des d'una visió purament subjectiva (la meva), amb la qual cosa m'estaré allunyant de la meva missió (ésser objectiu). El que jo puc dir, sense que l'artista tingui motius per ofendre's, és que una obra a mi se'm fa carrinclona, que no és pas el mateix que dir que l'obra, objectivament, ho sigui.
Wednesday, December 19, 2007
Sobre els premis literaris.
Després de l'experiència adquirida en diversos premis literaris, amb més o menys èxit; he arribat a extraure'n algunes conclusions profitoses, que cal tenir en compte alhora d'elaborar relats, si és que acceptem com a objectiu més o menys prioritari el fet de guanyar, o si més no, de quedar entre els primers.
1.- Els relats situats a Catalunya, ambientats a la societat catalana, tenen més possibilitats de victòria, que no pas els localitzats a indrets llunyans i desconeguts.
2.- Els relats localitzats als Estats Units, que d'alguna manera estan escrits des d'un punt de mira cultural nord-americà, no tenen quasi opcions de victòria.
3.- Tot i que una bona forma és essencial a l'hora de poder tenir opcions de victòria, si al darrere no hi ha una història que commogui, sorprengui, faci riure, ajudi a descobrir nous punts de vista, faci passar por, sentir intriga, excitació, emoció, interès... si no hi ha tots aquests elements argumentals, és molt difícil obtenir algun èxit.
4.- Que un relat no guanyi ni quedi finalista en algun premi, no vol dir pas que no pugui quedar primer en un altre premi, ni molt menys que no sigui bo.
5.- Si un relat explica alguna història argumentalment bona, però té una forma feble (estil, expressió, ortografia... si té embarbussaments) no té gaires opcions de victòria.
6.- Guanyen prioritàriament els relats que enamoren els jurats, que els toquen alguna corda de l'arpa del cor.
Aquestes són només algunes apreciacions. Aniran canviant.
Però per damunt de tot convé intentar escriure bé, per damunt de l'interès relatiu de guanyar algun premi.
Tuesday, December 18, 2007
Etiquetes
Monday, December 17, 2007
Capvespre a Sant Llorenç
Sunday, December 16, 2007
Expressions barbàriques.
De vegades, quan fem un relat, podem cometre l'error de traduir expressions castellanes d'una manera directa i literal.
Per exemple, quan et diuen gràcies, pots respondre: "No hi ha de què!" però no és la millor expressió, perquè l'estem traduint directament del castellà. La més correcte seria: "No s'ho val" o "No es mereixen"
Igualment quan vols dir que plou molt, si traduissis directament de l'anglès, podries dir "Plouen gossos i gats", el correcte és "Plou a bots i a barrals"
Heus aquí una llista d'expressions castellanes i la seva expressió correcte en català:
A fin de cuentas...............Fet i fet, al capdavall.
Al llegar, al conocer............En arribar, en conèixer...
A plazos...............A terminis, a pagaments...
A raíz de..............Arran de,
Estaba a tope...........Estava a vessar, ple com un ou..... de gom a gom...
A trancas y barrancas...........A empentes i rodolons...
Boca abajo...........cap per avall
Como mucho.......... A tot estirar... Pel cap alt... A més fer...
Consiste en darse la mano......... consisteix a donar-se la mà.
Con tal que.........Amb que.... sempre i tant que...
Cuanto antes.......com més aviat millor... Al més aviat possible...
Cuantos más mejor..... com més millor...
Cuenta corriente............el compte corrent
Debido a.................a causa de...per raó de...per mor de...
De haber sabido esto............. si sé això.... si arribem a saber això...
De lo contrario........en cas contrari........d'altra manera........altrament...
Desde que.........des que.......d'ençà que.......
Haber empezado por aquí... haguéssiu començat per aquí...Calia començar per aquí...
Hace como una hora......fa cosa d'una hora...
Hay más.......Encara n'hi ha més...hi ha més cosa...
Lo qual..........la qual cosa...
Lo mejor que pueda........ tan bé com podré...
No hay de què.........No s'ho val... no es mereixen...
No hay derecho......... ...No s'hi val
No me digas... ............. Què dius ara! I això!
No tener vuleta de hoja.................. No tenir retop...
Olor a pajaros................... Olor d'ocells
Parece ser................sembla que...
Poner cara.................fer cara.
Poner el dedo en la llaga..........tocar la cama del mal...
Por la mañana, por la tarde, por la noche............... al matí, a la tarda, a la nit.
Por lo menos...................................... Pel cap baix... Si més no...
Que te da?..................................... Què tens...? Què et passa? I ara què t'agafa?
Que tío!........................................Quin un...
Que va...!........................................I ara, I ca, Ca barret, On vas a parar,
Quieras, no quieras............................Tan si vols com si no vols...
Ser el colmo........................................Passar de taca d'oli...
Sin embargo....................................... Amb tot, malgrat això, tanmateix...
Tomadura de pelo...............................Aixecada de camisa
Trabajaré todo lo que pueda.....................Treballaré tant com podré...
Todos los días..........................................Cada dia...
Unos días, unas semanas, unos meses....................Uns quants dies, unes quantes setmanes, uns quants mesos...
Va a llover, va a reir............................... Vol ploure... Vol riure... Estar a punt de riure...Ara riu... Ara plou...
Vamos a ver.......................................... Vegem... A veure què...