Ajudar els alumnes a prendre consciència que viure és feixuc, que els privilegis valen diners, i que els diners exigeixen un esforç.
Ajudar els fills a prendre consciència que allò que potser els sembla que són drets potser són privilegis. Els objectes que es poseeixen: televisió, ordinador, jocs, joguines, roba, objectes preuats, plaers, oci, extraescolars... són realitats que exigeixen el peatge d'un cost econòmic que els pares suen, si poden, i que molts no poden aconseguir.
Aconseguir que els nens prenguin consciència d'això no és gens fàcil. No n'hi ha prou amb explicar-ho. La convicció que la vida és coll amunt, que la vida és mílicia, que la vida és un vol de nit, que la vida és un combat (contra un mateix i contra l'entorn)... s'adquireix sovint amb molt de sofriment i amb unes quantes derrotes.
Potser caldria (i heus aquí la meva proposta pol·lèmica, transgressora, antiga... alguns l'anomenarien inhumana i antipedagògica) que un dels trimestres de l'ESO fos (obligatòriament per a tots els alumnes) una estada en solitari (i treballant) en una empresa (amb totes les garanties de seguretat física i psicològica) per tal que experimentessin des de dins la vida d'un treballador. Que cobressin només si fan la feina que els toca. Que complissin un horari amb la mateixa exigència que un professional. Que se'ls exigís la feina ben feta, com a qualsevol professional. Que un tutor, al finalitzar la jornada, els ajudés a reflexionar sobre les dificultats trobades i sobre el fet que per a moltes persones aquesta experiència no dura un trimestre sinó tota la vida.
Potser el contacte directe amb la duresa del dia a dia els ajudaria a valorar millor el valor dels estudis un cop tornessin a l'institut.
.
.
No comments:
Post a Comment