Escriure és com volar en un avió dels anys trenta: ho fas sol, i de vegades de nit; i ho fas perquè t'apassiona, perquè estimes escriure, perquè necessites sorprendre't amb allò que el teu inconscient suggereix a la teva veu interior. Ho fas perquè des de petit t'han atret d'una manera estranya les llibretes encara no estrenades, l'olor del paper, els dibuixos de la ploma o del bolígraf traçant mots que d'aquí a unes hores esdevindran reveladors per a tu mateix i no els reconeixeràs com a teus.
I, mentre escrius, igual com els antics aviadors, passes per damunt d'oceans negres, de muntanyes perdudes envoltades de tempestes de neu. I ets allà dalt, tu sol. I ningú no t'aplaudeix. Fins i tot estàs convençut que gaudeixes més quan no et reconeixen, quan l'escriptura és pura i nua, quan escrius per tu, i potser pel teu fill d'aquí a unes dècades, o pels teus néts, o pels néts dels teus néts, quan t'estalvien la petita i ridícula glòria dels premis i la falsa i balmada eufòria dels diners. Els reconeixements emfarfeguen. Les felicitacions creen incomoditat; dibuixen falsos miratges, destorben el plaer de la solitud del cel damunt de la tempesta. Ets allà dalt, amb l'avió, perquè estimes la nit i el cel i la dolça sensació de sortir de la tempesta i trobar-te, a sota, la calidesa dels llums de les llars; cada espelma en la nit, el far d'una tendresa.
2 comments:
Tens raó, Jere. Escriure, es fa per plaer, per necessitat, per alguna cosa que ve de dintre. Però, saps, els que no guanyem premis, que veiem que ens presentem a concursos, i res, que som obviats uuna vegada i una altra, després d'enviar els escrits que més tenim en estima,doncs, crec que guanyar alguna vegada, ens aniria bé pel coret. Parlo per mi i per alguna altra amiga que escriu. Bé, tampoc és questió de donar-te la tabarra;-)) només dir que, jo sé que escrius per tu, no per guanyar coses, però estic segura que els el.logis, els regals i alguns calers de tant en tant t'han animar i encoratjar, primer, per creure una mica en la teva válua, i després per esriure més coses. Una abraçada
a
Sí, sí... també tens raó. I prou que agraeixo a qui alguna vegada m'ha premiat. Però el que vull dir amb el post és que el plaer d'escriure és infinitament superior al de guanyar premis; tan superior que fa que de vegades els premis emfarfeguin, tot i que guanyar-los pot anar bé per moltes coses, entre d'altres perquè els qui han de suportar el nostre aïllament quan escrivim (la família) siguin més comprensius.
De vegades he observat escriptors de gran qualitat que no guanyen no pas perquè no escriguin bé, sinó perquè les seves obres no tenen un argument gaire elaborat. Per posar un exemple: Josep Pla va tenir sort de viure l'època que va viure. De néixer avui, no tindria el mateix èxit, i segurament guanyaria premis, perquè la seva prosa és immillorable, però les seves obres no tenen un argument prou literari, prou elaborat, prou embolicat, prou sòlid, prou atractiu... El millor escriptor (un dels millors) probablement no seria premiat.
Post a Comment