Els veu davallar de la nau amb aire de fatxendes; ningú no diria que són científics. I la discreció, de totes totes, no és el seu fort. El viatger els reconeix de seguida. Estan més vells. Quaranta o cinquanta anys més vells que l'altre dia quan s'acomiadà d'ells a l'hangar de la Fundació. Tots dos homes vénen acompanyats d'un tercer personatge ensotanat a qui no sap identificar. Marcus és a terra, prostrat, tremolant com una fulla sense comprendre res de res.
-Què hi feu aquí? -els demana el viatger sortint de rere un bruc i espantant-los de valent.
-Dimonis, Joan, quin ensurt! No ens pensàvem que fos tan fàcil de trobar-te. -diu un d'ells; el que llueix un bigoti petit i retallat i va vestit de militar.
-Sóc jo qui us ha trobat, Pere. Seria impossible no aconseguir-ho amb el circ que esteu muntant. A hores d'ara tot l'exercit de Roma estarà en camí per a venir-vos a adorar. -diu això i es tombà cap a Marcús que aixeca el cap i fa uns ulls com plats. Resta immòbil, paral·litzat, sense esma per a pronunciar cap mot.
-Venim del temps “quaranta”, comptat des de la teva partida -fa l'altre home, un dels dos que coneixen el viatger, concretament el que du una camisa de quadres i uns pantalons texans.
-Prou que ho veig, Manel; esteu fets unes bones mòmies. I per què tants anys després de la meva marxa? I el mossèn qui és?
-Eminència... -el recitifica Pere -. És una eminència. Et presento el cardenal Urueña, nunci del Vaticà a l'Estat Espanyol.
-Alsa aquí! -exclama el viatger -. Ha vingut a conèixer el protagonista de la seva fe? No li fa por decebre's?
-No facis broma, Joan. Sabem més que no et penses. Concretament sabem més que tu sobre els efectes de la teva missió.
-Els efectes de la meva missió?
-Exactament. Els efectes de la teva missió. Perquè el cas és que al temps del que venim sabem molt bé, i fil per randa, tot el que faràs quan trobis el mesies.
El viatger resta en silenci. Es grata el cap. Tus.
-I què se suposa que faré? -demana finalment un xic nerviós.
-No és tan sols el que faràs, fill meu -li diu el cardenal Urueña -. És més el que no faràs que el que faràs. Per això som aquí. Per a substituir-te en aquesta meravellosa missió d'acompanyar el mesies en la seva creixença.
El viatger estrafà una expressió com de perplexitat.
-A veure, a veure... Què m'esteu dient? Que em passaré tota la vida de Jesús, aquí, en aquesta merda de temps? Això és el que em dieu.
-Això és el que faries si no haguéssim vingut. Recorda que venim del futur -assevera en Pere molt tranquil.
-Doncs no ho faré. Vam quedar que seria testimoni del naixement, del pessebre, i que tornaria d'immediat al meu temps. Aquest era el tracte i aquestes continuen essent les meves intencions.
Es fa un silenci estrany.
-Sembla que per alguna raó trencaràs aquest propòsit -diu a l'últim en Manel -. I volem impedir-t'ho. I volem més encara.
-Més?
-Sí. El cardenal serà qui es quedarà a alliçonar Jesús en el teu lloc.
-Esteu bojos. Quina mena d'humilitat és aquesta? ¿Com pot un clergue, que se suposa que creu fermament que Jesús és déu, disposar-se a alliçonar-lo?
-Tampoc és això, fill meu... -fa el cardenal -. Més que alliçonar-lo, és aplanar-li el camí. Jesús no deixarà de ser un nen, un adolescent, i en la seva part humana tindrà unes dificultats que jo li podré estalviar.
-Oi tant que tindrà dificultats! Perquè és un ésser humà. Em sent? -el viatger emfatitza -. De Déu no en té més que vostè o que jo...
-Quina blasfèmia! -exclama el cardenal -. Sigui com sigui, fill, no et venim a demanar l'opinió sinó a comunicar-te la decisió de la Junta de la Fundació.
-Què passa? Que després de quaranta anys han aconseguit guanyar els integristes, a la Fundació?
-Ningú no és integrista, Joan -diu en Pere -. A més... hi ha més coses... encara no saps quina una en faràs.
-Quina una en faré?
-Vam quedar de no dir-li -fa el cardenal.
-Diguin-m'ho!
-T'ho direm si això et plau -diu en Manel -. Salvaries Jesús de la mort; però estem aquí per evitar-ho.
-Com?
-El que has sentit. L'ajudaries a evitar la crucificció. De fet, en el temps d'on venim, mirant enrere, això és el que va passar.
-Genial!
-No saps què dius, criatura! -exclama el cardenal -. Si Jesús no mor, no hi ha redempció. Per culpa teva, la humanitat d'on venim viu amb el pecat original.
-Esteu bojos. I això que acaba de dir, eminència, demostra el seu error. ¿M'està dient que vostè, si arriba el cas i es queda aquí de preceptor del mesies, l'esperonarà vers la mort?
-És el que vol Déu pare, fill meu.
-Déu, cas que existeixi, no pot voler la mort de ningú.
-No és que la vulgui, és que la necessita. És una exigència de la redempció. Està escrit des de fa molts segles.
-Escrit per fanàtics com vostè. ¿Com és possible que l'espècie que ha estat capaç d'inventar màquines del temps tingui tan poques llums?
-No ens obliguis a emprar la força, Joan -diu en Pere -. Obeeix la Fundació i accepta que el cardenal es posi en el teu lloc.
Torna el silenci. Marcús, el romà, es va aixecant de terra, esbufegant de nervis, i mormolejant pregàries antigues que la seva àvia li ensenyava de petit.
-I jo podré fer molt -afegeix el cardenal -. Podré aconsellar Jesús que parli de l'església d'una manera més concreta, a l'evangeli tot queda molt difús; podré treballar perquè declari ell mateix el dogma de l'Immaculada Concepció de Maria, el de l'Assumpció, el de la Maternitat Divina... L'evangeli no diu res de tot això i aquesta mancança ha fet perdre la fe a molts. També aconseguiré que deixi ben clar que les dones no poden ser sacerdots, que els sacerdots no es poden casar, i l'error terrible d'identificar el judici final amb el servei als pobres, recordes?
-Què vol dir?
-Si home, fill meu, allà on diu: “Perquè vaig tenir gana i em vas donar de menjar... Perquè vaig tenir sed i em vas donar de beure...” Aquest paràgraf és molt perillós perquè centra el judici final exclusivament en l'amor sensibler i de color de rosa... sense tenir en compte els dogmes, la fe, els sagraments, la doctrina...
-Increïble! -exclama el viatger, fent que no amb el cap.
.
.
No comments:
Post a Comment